Resultats de la cerca
- ...r l'antiguitat grega com una imperfecció relacionada amb la impossibilitat de la [[definició|definició]], la impossibilitat d'arribar a saber què és ...itat|quantitat]]. Per això distingeix entre ''infinit actual'', que hauria de ser una [[substància|substància]] infinita i única, cosa que li sembla e6 Ko (1.031 paraules) - 15:16, 9 maig 2020
- <small>(del llatí ''absolutus'', del verb ''absolvere'', deslligat, lliure de, acabat)</small> ...èn de si mateix per a ser pensat i per a existir; se li atribueix plenitud de sentit i no necessita més justificació que la que es dóna a si mateix, m7 Ko (1.150 paraules) - 18:01, 14 maig 2020
- ...luències de la filosofia [[neoplatonisme|neoplatònica]] i de la metafísica de la llum que impregnava el pensament [[Autor:Hermes Trismegistos|hermètic]] ...tip de l'home del [[Renaixement|Renaixement]] que recull tots els aspectes de l'[[humanisme|humanisme]] («l'home és el model del cosmos», deia, asseny7 Ko (1.144 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
- ...de fe poden ser provades per la raó. Aquest afany de demostració racional de la fe és el que li va empènyer a elaborar la seva ''Ars'' ''magna'' funda ...ts, havien de fer possible una presentació unitària, rigorosa i encadenada de tot el saber.8 Ko (1.245 paraules) - 10:10, 23 oct 2018
- ...lotí]], no és pròpiament un nombre, sinó solament fonament de tota unitat. De fet, en un sentit completament diferent, [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] ta ...es les coses, les considera vivents i animades (atomisme vitalista) i base de la seva matemàtica màgica.8 Ko (1.349 paraules) - 14:00, 1 oct 2018
- ...la nostra era, raó per la qual també es troben en ell elements procedents de diverses creences religioses. ...a doctrina, raó per la qual aquí ens limitem a donar unes característiques de les tesis neoplatòniques més generals).8 Ko (1.319 paraules) - 14:00, 1 oct 2018
- ...sperit, en un sentit semblant al de [[paideia|''paideia'']] en grec], o bé de ''humanus'', allò que concerneix l'home)</small> ...icament pel sentit i el valor de l'home i de l'humà, prenent-lo com a punt de partida dels seus plantejaments. El terme, no obstant això, s'aplica a tre9 Ko (1.396 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
- 1) el conjunt del pensament de [[Autor:Plató|Plató]]; 2) els desenvolupaments posteriors de la filosofia que es van inspirar en aquest autor;10 Ko (1.655 paraules) - 14:00, 1 oct 2018
- ...xement, terme que ja Giorgio Vasari aplica, en el s. XVI, al «renaixement» de l'art i les lletres antigues)</small> ...s distingeix com una renovació de la societat en general pel «renaixement» de la cultura clàssica concebut, principalment, pels autors [[humanisme|human19 Ko (2.959 paraules) - 14:40, 3 nov 2018
- ...ia com a formes de provar la coherència de la creença religiosa, o maneres de provar la veritat del [[Teisme|teisme]]. ...e aquesta possibilitat és un dels anomenats [[Preàmbuls_de_la_fe|preàmbuls de la fe]].6 Ko (1.012 paraules) - 12:53, 28 oct 2018
- ...un continu de punts d'espai-temps: un univers dotat de les tres dimensions de l'espai newtonià més el temps. ...mateix''– ''i descriure-ho fonamentalment amb les propietats geomètriques de la tridimensionalitat (altura, amplària i profunditat).8 Ko (1.244 paraules) - 18:14, 14 maig 2020
- ...ilosofies empiristes del s. XVIII i de la psicologia associacionista, o bé de l'[[atomisme lògic|atomisme lògic]], que considera tant el món com el pe ...tingien entre l'[[infinit, infinitud|infinit]] des del punt de vista físic de l'infinit matemàtic. Físicament, hi ha un límit més enllà del qual no30 Ko (5.100 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
Mostra (anteriors 20 | següents 20) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)