Resultats de la cerca

• Sistema deductiu
  ...enunciats, és necessari partir d'[[axioma|axiomes]] o supòsits inicials i de [[terme|termes]] definits. Un sistema deductiu ideal està compost pel mín ...argument |arguments]], en un sistema deductiu el que importa no és el punt de partida sinó la manera com s'argumenta.
  2 Ko (332 paraules) - 15:00, 3 nov 2018
• Individu
  ...a de l'universal. (Vegeu també [[Individual,_coneixement_de_l'|coneixement de l'individual]]).
  5 Ko (822 paraules) - 09:51, 7 jul 2018
• Recurs:Aristòtil: l'admiració
  |Nom=Aristòtil: l'admiració ...s per si mateix i no per a un altre, així considerem a aquesta com l'única ciència lliure, ja que aquesta sola és per a si mateixa . [...]
  2 Ko (270 paraules) - 16:16, 21 ago 2018
• Recurs:Aristòtil: definició de l'ànima
  |Nom=Aristòtil: definició de l'ànima. ...ciència posseïda sense la seva aplicació. En la història de l'individu el coneixement apareix primer que la seva ocupació o exercici.
  4 Ko (720 paraules) - 17:20, 24 ago 2018
• Recurs:Aristòtil: l'experiència
  {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: l'experiència|Idioma=Español}} ...o saben per què existeix; els homes d'art, al contrari, coneixen el perquè de la causa.
  2 Ko (416 paraules) - 21:06, 20 set 2018
• Occamisme
  ...alculatores|''calculatores'']] de Merton, a Oxford, i algunes de les idees de [[Autor:Oresme, Nicolau d'|Nicolau d'Oresme]] estan possiblement relacionat
  2 Ko (269 paraules) - 19:49, 16 set 2017
• Autor:Al-Kindi
  ...ciència. Algunes de les seves obres van ser traduïdes al llatí per Gerard de Cremona (s. XII).
  2 Ko (280 paraules) - 22:32, 17 maig 2018
• Analogia del ser
  ...cte; un objecte absolutament indeterminat i indeterminable no produeix cap coneixement. ...pietat. De manera semblant, però amb major raó, totes les diverses maneres de ser: [[substància|substància,]] [[accident|accidents]], [[acte|acte]], [[
  3 Ko (602 paraules) - 17:19, 10 maig 2020
• Història
  ...in'', descriure, investigar; en [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], coneixement de l'individual)</small> ...[[historicitat|historicitat]] de l'existència humana. El segon remet al ''coneixement'' d'aquesta mateixa realitat; a la història del que esdevé; en aquest seg
  4 Ko (562 paraules) - 16:18, 16 set 2017
• Quantitat
  ...màtiques» que, juntament amb les de qualitat, s'oposen a les «dinàmiques», de relació i modalitat. ...a [[Autor:Engels, Friedrich|Engels]] vagament en la ''llei de la conversió de la quantitat en qualitat'' o'' llei del canvi qualitatiu'': els canvis quan
  6 Ko (947 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
• Pràctic
  ...«inutilitat» de les [[teoria|teories]] i de la filosofia com d'un tipus de coneixement, la utilitat del qual no és directament tangible, atès que «no serveix p ..., i en concret la filosofia, no serveix a la finalitat de millorar la vida de l'home ([[Recurs:Cita d'Hollis|veg. citació]]). L'[[utilitarisme|utilitari
  3 Ko (550 paraules) - 15:50, 3 nov 2018
• Ídols
  ...'entendre's en el context de tot un sistema de creences, i revela aspectes de formació del [[símbol|simbòlic]]. '''B)''' En la filosofia de [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]], de [[Autor:Lucreci|Lucreci]] i els [[estoïcisme|estoics]], els ''ídols'' (en
  5 Ko (770 paraules) - 22:47, 17 maig 2018
• Ontologia
  ...ició de la metafísica com a ciència i, amb ella, de l'ontologia com a part de la mateixa. ...estrats i de les [[categoria|categories]] que els defineixen constitueix, de nou, diferents ontologies regionals.
  4 Ko (724 paraules) - 00:12, 13 juny 2018
• Causa
  [[File:aristo01.gif|thumb|<center>Aristòtil</center>]] ...l seu costat, pot definir els seus objectius com l'estudi i el coneixement de les causes dels [[fenomen|fenòmens]], que formula en explicacions causals,
  6 Ko (1.007 paraules) - 13:40, 27 set 2018
• Límit
  .... Estenent la classificació aristotèlica, la noció de límit pot entendre's de diverses maneres: ...na banda a la seva acotació física última i, d'altra banda, com a acotació de tot ens, equival a determinació.
  5 Ko (854 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
• Mètode baconià
  ...nomen en qüestió. («Perquè el coneixement –diu– és una piràmide, les bases de la qual són les històries naturals»). ...er el mètode propi de la ciència, és a dir, la primera afirmació històrica de l'[[inductivisme|inductivisme]].
  3 Ko (438 paraules) - 10:18, 13 oct 2017
• Autor:Averrois (Ibn Rushd)Averrois (Ibn Rushd)
  <small>(de l'àrab Ibn Rushd o Aven Rushd)</small> ...el fill i successor de Yûsuf, al-Mansûr, que el va exiliar a Lucena, prop de Còrdova; va morir al Marroc, però les seves restes van ser traslladades a
  5 Ko (842 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
• Autor:Averrois (Ibn Rushd)
  <small>(de l'àrab Ibn Rushd o Aven Rushd)</small> ...el fill i successor de Yûsuf, al-Mansûr, que el va exiliar a Lucena, prop de Còrdova; va morir al Marroc, però les seves restes van ser traslladades a
  5 Ko (842 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
• Contradicció
  <small>(del llatí ''contradictio'', acció de contradir, objecció, que tradueix el grec'' antíphasis'': afirmació i ne ...èctiques entre els grecs consistia a portar a l'adversari al reconeixement de la [[veritat|veritat]] d'una proposició contradictòria a la inicialment p
  6 Ko (903 paraules) - 12:30, 30 set 2018
• Sentit comú
  ...en raons científiques. Als ulls d'una [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]], a aquesta actitud es denomina «ingènua». ...es]], no plenament justificades, però que es jutja prudent admetre pel fet de ser comunament acceptades.
  4 Ko (710 paraules) - 13:48, 6 maig 2018

Mostra (anteriors 20 | següents 20) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)