Diferència entre revisions de la pàgina «Enunciats probabilístics»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Deixant de costat sentits vagues de probabilitat, com a «versemblant, creïble, plausible», són aquells que indiquen el grau o...».) |
|||
| (2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Deixant de costat sentits vagues de [[probabilitat|probabilitat]], com a «versemblant, creïble, plausible», són aquells que indiquen el grau o quantitat d'evidències (proves) o grau de [[confirmació|confirmació]] en què es fonamenta el seu caràcter general. O els que mostren el grau de força [[inducció|inductiva]] que posseeixen. Es divideixen en ''numèrics'' i ''qualitatius''. Els numèrics solen interpretar-se com a hipòtesis estadístiques ([[Recurs:Cita de K.R. Popper| | + | Deixant de costat sentits vagues de [[probabilitat|probabilitat]], com a «versemblant, creïble, plausible», són aquells que indiquen el grau o quantitat d'evidències (proves) o grau de [[confirmació|confirmació]] en què es fonamenta el seu caràcter general. O els que mostren el grau de força [[inducció|inductiva]] que posseeixen. Es divideixen en ''numèrics'' i ''qualitatius''. Els numèrics solen interpretar-se com a hipòtesis estadístiques. |
| + | |||
| + | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
| + | <center>(Veg. cita de Popper↓)</center> | ||
| + | <div class='mw-collapsible-content'> | ||
| + | L'enunciat «la probabilitat de treure onze amb dos daus (perfectes) és 1/18» seria un exemple d'enunciat probabilístic numèric. Quant als no numèrics, poden ser de diversos tipus. «És molt probable que obtinguem una barreja homogènia barrejant aigua i alcohol» constitueix un exemple d'un tipus d'enunciats que, degudament interpretats, podrien transformar-se potser en probabilístics numèrics com, «la probabilitat d'obtenir... està molt prop d'1».[...] | ||
| + | |||
| + | Davant tot enunciat probabilístic numèric sorgeix sempre la qüestió: «Com hem d'interpretar un enunciat d'aquest tipus i –en particular– l'afirmació numèrica que fa?» | ||
| + | {{Ref|Ref=K.R. Popper, ''Lógica de la investigación científica'', Tecnos, Madrid 1977, p. 138.|Cita=true}} | ||
| + | |||
| + | ([[Recurs:Cita de K.R. Popper|veg. exemple]]). | ||
| + | </div></div> | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 10:27, 29 set 2018
Deixant de costat sentits vagues de probabilitat, com a «versemblant, creïble, plausible», són aquells que indiquen el grau o quantitat d'evidències (proves) o grau de confirmació en què es fonamenta el seu caràcter general. O els que mostren el grau de força inductiva que posseeixen. Es divideixen en numèrics i qualitatius. Els numèrics solen interpretar-se com a hipòtesis estadístiques.
L'enunciat «la probabilitat de treure onze amb dos daus (perfectes) és 1/18» seria un exemple d'enunciat probabilístic numèric. Quant als no numèrics, poden ser de diversos tipus. «És molt probable que obtinguem una barreja homogènia barrejant aigua i alcohol» constitueix un exemple d'un tipus d'enunciats que, degudament interpretats, podrien transformar-se potser en probabilístics numèrics com, «la probabilitat d'obtenir... està molt prop d'1».[...]
Davant tot enunciat probabilístic numèric sorgeix sempre la qüestió: «Com hem d'interpretar un enunciat d'aquest tipus i –en particular– l'afirmació numèrica que fa?»
| K.R. Popper, Lógica de la investigación científica, Tecnos, Madrid 1977, p. 138. |
(veg. exemple).