Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Enunciats probabilístics»

De Wikisofia

m (bot: -veure exemple +veg. exemple)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
  
Deixant de costat sentits vagues de [[probabilitat|probabilitat]], com a «versemblant, creïble, plausible», són aquells que indiquen el grau o quantitat d'evidències (proves) o grau de [[confirmació|confirmació]] en què es fonamenta el seu caràcter general. O els que mostren el grau de força [[inducció|inductiva]] que posseeixen. Es divideixen en ''numèrics'' i ''qualitatius''. Els numèrics solen interpretar-se com a hipòtesis estadístiques ([[Recurs:Cita de K.R. Popper|veg. exemple]]).
+
Deixant de costat sentits vagues de [[probabilitat|probabilitat]], com a «versemblant, creïble, plausible», són aquells que indiquen el grau o quantitat d'evidències (proves) o grau de [[confirmació|confirmació]] en què es fonamenta el seu caràcter general. O els que mostren el grau de força [[inducció|inductiva]] que posseeixen. Es divideixen en ''numèrics'' i ''qualitatius''. Els numèrics solen interpretar-se com a hipòtesis estadístiques.
 +
 
 +
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
 +
<center>(Veg. cita de Popper↓)</center>
 +
<div class='mw-collapsible-content'>
 +
L'enunciat «la probabilitat de treure onze amb dos daus (perfectes) és 1/18» seria un exemple d'enunciat probabilístic numèric. Quant als no numèrics, poden ser de diversos tipus. «És molt probable que obtinguem una barreja homogènia barrejant aigua i alcohol» constitueix un exemple d'un tipus d'enunciats que, degudament interpretats, podrien transformar-se potser en probabilístics numèrics com, «la probabilitat d'obtenir... està molt prop d'1».[...]
 +
 
 +
Abans de res enunciat probabilístic numèric sorgeix sempre la qüestió: «Com hem d'interpretar un enunciat d'aquest tipus i –en particular– l'afirmació numèrica que fa?»
 +
{{Ref|Ref=K.R. Popper, ''Lógica de la investigación científica'', Tecnos, Madrid 1977, p. 138.|Cita=true}}
 +
 
 +
([[Recurs:Cita de K.R. Popper|veg. exemple]]).
 +
</div></div>
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}

Revisió del 10:25, 29 set 2018


Deixant de costat sentits vagues de probabilitat, com a «versemblant, creïble, plausible», són aquells que indiquen el grau o quantitat d'evidències (proves) o grau de confirmació en què es fonamenta el seu caràcter general. O els que mostren el grau de força inductiva que posseeixen. Es divideixen en numèrics i qualitatius. Els numèrics solen interpretar-se com a hipòtesis estadístiques.

(Veg. cita de Popper↓)

L'enunciat «la probabilitat de treure onze amb dos daus (perfectes) és 1/18» seria un exemple d'enunciat probabilístic numèric. Quant als no numèrics, poden ser de diversos tipus. «És molt probable que obtinguem una barreja homogènia barrejant aigua i alcohol» constitueix un exemple d'un tipus d'enunciats que, degudament interpretats, podrien transformar-se potser en probabilístics numèrics com, «la probabilitat d'obtenir... està molt prop d'1».[...]

Abans de res enunciat probabilístic numèric sorgeix sempre la qüestió: «Com hem d'interpretar un enunciat d'aquest tipus i –en particular– l'afirmació numèrica que fa?»

K.R. Popper, Lógica de la investigación científica, Tecnos, Madrid 1977, p. 138.

(veg. exemple).