Enunciats atòmics i moleculars

En la lògica d'enunciats es diu que un enunciat és atòmic si no es pot descompondre en unitats més petites que també siguin enunciats. Cada enunciat atòmic es representa per una lletre, convencionalment a partir de la lletra «p». Així, en lògica d'enunciats «p», «q», «r», «s»... representat enunciats atòmics.

Exemple:«Praga és la capital de la República Txeca» és un enunciat atòmic veritable, i pot representar-se mitjançant una sola lletra d'enunciat, «p»

En canvi; «Praga és la capital de la República Txeca i Bratislava la capital de la República d'Eslovàquia» és un enunciat molecular, ja que es pot descompondre en dos enunciats: «Praga és la capital de la República Txeca», que representem per «p» i «Bratislava la capital de la República d'Eslovàquia», que representem per «q». I es representa així:

[math]\displaystyle{ p\wedge q }[/math]

Altres exemples d'enunciats moleculars:

«Només si hi ha neu esquiem» és un enunciat molecular, o compost, que equival a l'afirmació condicional de «Si esquiem, llavors és que hi ha neu». requereix dues lletres i el símbol del condicional:

[math]\displaystyle{ p\rightarrow q }[/math]

«Plou i fa sol» és un enunciat molecular, o compost, que equival a l'afirmació segons la qual «plou» (equival a dir «ara plou»), que es pot representar per «p», i «fa sol», que es pot representar per «q». I es simbolitza així:

[math]\displaystyle{ p\wedge q }[/math]

«La Carlota llegeix o escolta música» és un enunciat molecular, o compost, que, en aquest cas presenta una disjunció no exclusiva, ja que la Carlota pot llegir, o pot escoltar música o fer les dues coses alhora. Es representa així:

[math]\displaystyle{ p\vee q }[/math]