Empiriocriticisme
De Wikisofia
Teoria del coneixement, patrocinada per Richard Avenarius (1843-1896) i Enrst Mach (1838-1916), de manera independent, que propugna com a punt de partida un empirisme radical, basat en una anàlisi de l'experiència com a sensació pura i com fet purament biològic, en la constitució del qual no ha de contribuir per res cap concepte apriorístic. D'aquestes experiències pures (colors, sons, espais, temps, pressions, etc.) i de les soles descripcions de les sensacions i de les coses considerades com a complexos permanents de sensacions, sorgeix el «concepte natural de món». La ciència no és més que la reflexió sobre aquesta experiència pura que es manifesta a la consciència a través de la sensació. D'aquest món natural desapareix la idea de causa, o relació causal, que se substitueix per la de funció, o relació matemàtica, així com la de substància i fins a la de matèria; desapareix així mateix tota distinció entre el físic i el psíquic, entre fenomen o aparença i cosa en si o realitat. Lenin, davant la difusió que aquestes teories aconseguien a Alemanya i Rússia, va escriure en contra seva Materialisme i empiriocriticisme: notes crítiques sobre una filosofia reaccionària (1909).
L'empiriocriticisme va influir sobre el convencionalisme i, d'una manera particular, sobre el neopositivisme del Cercle de Viena.