Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Eidos»

De Wikisofia
Línia 1: Línia 1:
−
<parsererror>Error d'anàlisi XML: no té un format correcte Ubicació: http://www.wikisofia.cat/w/index.php?title=Eidos&action=edit&oldid=15800 Número de línia 1, Columna 1646:<sourcetext>&lt;body xmlns:x="http://excel"&gt;&lt;p&gt;&lt;img class="FCK__MWTemplate" data-cke-realelement="%3Cspan%20class%3D%22fck_mw_template%22%3E%7B%7BConcepteWiki%7D%7D%3C%2Fspan%3E" data-cke-real-node-type="1" alt="Double-click to edit the value" title="Double-click to edit the value" src="" data-cke-real-element-type="span" align=""/&gt; Terme grec (&lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;εἶδος&lt;/span&gt;) que significa determinació o aspecte. En llatí és &lt;i&gt;species&lt;/i&gt;, espècie. Procedeix de la mateixa arrel que &lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;εἶδον&lt;/span&gt; o &lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;ἰδεῖν&lt;/span&gt;, raó per la qual també de vegades s'ha traduït per idea, encara que generalment es tradueix per essència o per forma.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Pels &lt;a href="Presocr%C3%A0tics"&gt;presocràtics&lt;/a&gt; designa l'aspecte de les coses, la seva manifestació o aparició, però a partir de &lt;a href="Autor%3AS%C3%B2crates"&gt;Sòcrates&lt;/a&gt; el &lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;εἶδος&lt;/span&gt; designa l'ésser en el sentit del «què és». D'aquesta manera aquest terme equival no només a aspecte, sinó també a determinació. També en &lt;a href="Autor%3AMelissos%20de%20Samos"&gt;Melissos de Samos&lt;/a&gt; té aquest sentit, i &lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;εἶδος&lt;/span&gt; apareix com a &lt;i&gt;peres&lt;/i&gt; (en grec πέρας), límit o determinació (per això per a ell el ser ha de ser il·limitat, ja que no té cap determinació).&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;img src="/w/images/9/92/Plato6.gif" _fck_mw_filename="Plato6.gif" _fck_mw_origimgwidth="200" _fck_mw_origimgheight="284" _fck_mw_type="thumb" alt="<center/&gt;Plató&lt;/center&gt;" title="&lt;center&gt;Plató&lt;/center&gt;" class="fck_mw_frame fck_mw_right" style="vertical-align:middle;"> Però és a partir de &lt;a href="Autor%3APlat%C3%B3"&gt;Plató&lt;/a&gt; que aquest terme adquireix la seva plena importància. Plató també concep el ser com un aparèixer, com un mostrar-se o com una presència, però aquest aparèixer té una aparença o &lt;i&gt;eidos.&lt;/i&gt; En tant que aquest terme està relacionat amb &lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;εἶδον&lt;/span&gt; i &lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;ἰδεῖν&lt;/span&gt; (termes que es relacionen amb «veure» o «visió»), Plató utilitza contínuament la noció de visió per explicar la relació de l'home en ser (i la metàfora del sol i de la llum en el &lt;a href="Mite%20de%20la%20caverna"&gt;mite de la caverna&lt;/a&gt;). Per això, al món que captem pels sentits l'anomena sempre &lt;i&gt;món visible&lt;/i&gt;. D'aquesta manera, el &lt;i&gt;eidos&lt;/i&gt; designa pròpiament el &lt;a href="Ens"&gt;ens&lt;/a&gt;, i la filosofia platònica inaugura una &lt;a href="Ontologia"&gt;ontologia&lt;/a&gt; de l'ens, en la qual la pregunta pel ser remet a la pregunta per la seva determinació o aspecte (&lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;εἶδος&lt;/span&gt;). Per això, el nucli de la seva filosofia, és a dir, la &lt;a href="Autor%3APlat%C3%B3"&gt;teoria de les idees&lt;/a&gt;, és la pregunta per l' &lt;i&gt;eidos&lt;/i&gt; com a determinació de l'ésser. Però l'eidos (εἶδος) és també l'&lt;i&gt;espècie &lt;/i&gt;(&lt;i&gt;Fedó&lt;/i&gt;, 79a), ara bé, qualsevol determinació té sempre simultàniament dos aspectes, per això tota &lt;i&gt;espècie&lt;/i&gt; es defineix pel procediment de la &lt;a href="Dicotomia"&gt;dicotomia&lt;/a&gt; o &lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;διαίρεσις&lt;/span&gt; (&lt;i&gt;diàiresi&lt;/i&gt;), a partir d'una determinació superior o &lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;γένος&lt;/span&gt; (gènere), i la &lt;a href="Dial%C3%A8ctica"&gt;dialèctica&lt;/a&gt; és el coneixement de com unes determinacions participen (&lt;a href="Methexis"&gt;μετέχω&lt;/a&gt;) en unes altres. Les &lt;i&gt;eídê&lt;/i&gt; apareixen també com a separades de les coses, i són llavors realitats eternes, subsistents i immutables que existeixen al món intel·ligible (&lt;i&gt;República,&lt;/i&gt; 508c), i són causes i models del món visible, estant presents (&lt;a href="Parusia"&gt;παρουσία&lt;/a&gt;) en les coses (&lt;i&gt;Fedó,&lt;/i&gt;100c-d, &lt;a href="Recurs%3APlat%C3%B3%3A%20la%20teoria%20de%20les%20idees"&gt;veure text&lt;/a&gt; ). El mètode de la dicotomia o &lt;a href="Di%C3%A0iresi"&gt;&lt;i&gt;diàiresi&lt;/i&gt;&lt;/a&gt; també posa de manifest que les idees estan jerarquitzades i culminen en la idea del Bé (&lt;i&gt;República,&lt;/i&gt; 504i-509c) o en la idea de l'Un (&lt;i&gt;Parmènides,&lt;/i&gt; 137c et seq., &lt;i&gt;Sofista,&lt;/i&gt; 244-245, &lt;a href="Recurs%3APlat%C3%B3%3A%20l%27%C3%A9sser%20i%20el%20no%20ser%2C%20cr%C3%ADtica%20de%20Parm%C3%A8nides"&gt;veure text&lt;/a&gt; ). Però el ser pròpiament dit no és eidos (εἶδος), no és un &lt;a href="Ens"&gt;ens&lt;/a&gt;, i el Bé o l'Un no són pròpiament determinacions, ja que són condició de tota determinació. En aquest sentit, &lt;a href="Autor%3AHeidegger%2C%20Martin"&gt;Heidegger&lt;/a&gt; assenyala que la teoria de les idees de Plató no estudia pròpiament l'ésser, sinó l'ens, allò que està a la base del que Heidegger anomena l'&lt;a href="Oblit%20del%20ser"&gt;oblit del ser&lt;/a&gt; i de la metafísica tradicional.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Per a &lt;a href="Autor%3AArist%C3%B2til"&gt;Aristòtil&lt;/a&gt; el &lt;i&gt;eidos&lt;/i&gt; designa la forma o la causa formal correlat de la matèria (&lt;i&gt;Física,&lt;/i&gt; 194b 9-28), i apareix també com l'essència intel·ligible (&lt;i&gt;Metafísica, &lt;/i&gt;1013a), i com l'actualització de la substància (&lt;i&gt;Metafísica,&lt;/i&gt; 1050b). Veure &lt;a href="Acte%20i%20pot%C3%A8ncia"&gt;&lt;i&gt;enérgeia&lt;/i&gt;&lt;/a&gt; i &lt;a href="Entel%C3%A8quia"&gt;&lt;i&gt;entelekhia&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;. En tant que el &lt;i&gt;eidos&lt;/i&gt; és la forma, no pot tenir existència separada de la substància (&lt;a href="Ous%C3%ADa"&gt;οὺσία&lt;/a&gt;, &lt;i&gt;ousía&lt;/i&gt;) o de la matèria (&lt;a href="Hyle"&gt;ὕλη&lt;/a&gt;, &lt;i&gt;hylé&lt;/i&gt;).&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="Autor%3AHusserl%2C%20Edmund"&gt;Husserl&lt;/a&gt; adopta aquest terme en el seu &lt;a href="Fenomenologia"&gt;fenomenologia&lt;/a&gt;, on el &lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;εἶδος&lt;/span&gt; designa l'essència d'un objecte, constituïda pel conjunt de característiques que romanen invariants en aquest objecte a través de qualsevol procés imaginari de transformació o canvi (&lt;a href="Recurs%3AHusserl%3A%20la%20intu%C3%AFci%C3%B3%20essencial"&gt;veure text&lt;/a&gt; ). D'aquesta manera, l' &lt;i&gt;eidos&lt;/i&gt; posseeix una objectivitat ideal i s'aprehèn en una intuïció viscuda (&lt;i&gt;Wesenschau&lt;/i&gt;) que proporciona la comprensió originària d'un objecte.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;img class="FCK__MWTemplate" data-cke-realelement="%3Cspan%20class%3D%22fck_mw_template%22%3E%7B%7BEsdevenimentfckLR%7CTipus%3DGen%C3%A8ricfckLR%7CLloc%3DSamosfckLR%7CIncert%3DNofckLR%7D%7D%3C%2Fspan%3E" data-cke-real-node-type="1" alt="Double-click to edit the value" title="Double-click to edit the value" src="" data-cke-real-element-type="span" align=""/&gt; &lt;img class="FCK__MWTemplate" data-cke-realelement="%3Cspan%20class%3D%22fck_mw_template%22%3E%7B%7BEtiquetafckLR%7CEtiqueta%3DFilosofia%20generalfckLR%7D%7D%3C%2Fspan%3E" data-cke-real-node-type="1" alt="Double-click to edit the value" title="Double-click to edit the value" src="" data-cke-real-element-type="span" align=""/&gt; &lt;img class="FCK__MWTemplate" data-cke-realelement="%3Cspan%20class%3D%22fck_mw_template%22%3E%7B%7BInfoWiki%7D%7D%3C%2Fspan%3E" data-cke-real-node-type="1" alt="Double-click to edit the value" title="Double-click to edit the value" src="" data-cke-real-element-type="span" align=""/&gt;&lt;/p&gt;&lt;/body&gt; -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------^</sourcetext></parsererror>
+
<parsererror>Error d'anàlisi XML: no té un format correcte Ubicació: http://www.wikisofia.cat/w/index.php?title=Eidos&action=edit&undoafter=15800&undo=16782 Número de línia 1, Columna 1646:<sourcetext>&lt;body xmlns:x="http://excel"&gt;&lt;p&gt;&lt;img class="FCK__MWTemplate" data-cke-realelement="%3Cspan%20class%3D%22fck_mw_template%22%3E%7B%7BConcepteWiki%7D%7D%3C%2Fspan%3E" data-cke-real-node-type="1" alt="Double-click to edit the value" title="Double-click to edit the value" src="" data-cke-real-element-type="span" align=""/&gt; Terme grec (&lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;εἶδος&lt;/span&gt;) que significa determinació o aspecte. En llatí és &lt;i&gt;species&lt;/i&gt;, espècie. Procedeix de la mateixa arrel que &lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;εἶδον&lt;/span&gt; o &lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;ἰδεῖν&lt;/span&gt;, raó per la qual també de vegades s'ha traduït per idea, encara que generalment es tradueix per essència o per forma.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Pels &lt;a href="Presocr%C3%A0tics"&gt;presocràtics&lt;/a&gt; designa l'aspecte de les coses, la seva manifestació o aparició, però a partir de &lt;a href="Autor%3AS%C3%B2crates"&gt;Sòcrates&lt;/a&gt; el &lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;εἶδος&lt;/span&gt; designa l'ésser en el sentit del «què és». D'aquesta manera aquest terme equival no només a aspecte, sinó també a determinació. També en &lt;a href="Autor%3AMelissos%20de%20Samos"&gt;Melissos de Samos&lt;/a&gt; té aquest sentit, i &lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;εἶδος&lt;/span&gt; apareix com a &lt;i&gt;peres&lt;/i&gt; (en grec πέρας), límit o determinació (per això per a ell el ser ha de ser il·limitat, ja que no té cap determinació).&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;img src="/w/images/9/92/Plato6.gif" _fck_mw_filename="Plato6.gif" _fck_mw_origimgwidth="200" _fck_mw_origimgheight="284" _fck_mw_type="thumb" alt="<center/&gt;Plató&lt;/center&gt;" title="&lt;center&gt;Plató&lt;/center&gt;" class="fck_mw_frame fck_mw_right" style="vertical-align:middle;"> Però és a partir de &lt;a href="Autor%3APlat%C3%B3"&gt;Plató&lt;/a&gt; que aquest terme adquireix la seva plena importància. Plató també concep el ser com un aparèixer, com un mostrar-se o com una presència, però aquest aparèixer té una aparença o &lt;i&gt;eidos.&lt;/i&gt; En tant que aquest terme està relacionat amb &lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;εἶδον&lt;/span&gt; i &lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;ἰδεῖν&lt;/span&gt; (termes que es relacionen amb «veure» o «visió»), Plató utilitza contínuament la noció de visió per explicar la relació de l'home en ser (i la metàfora del sol i de la llum en el &lt;a href="Mite%20de%20la%20caverna"&gt;mite de la caverna&lt;/a&gt;). Per això, al món que captem pels sentits l'anomena sempre &lt;i&gt;món visible&lt;/i&gt;. D'aquesta manera, el &lt;i&gt;eidos&lt;/i&gt; designa pròpiament el &lt;a href="Ens"&gt;ens&lt;/a&gt;, i la filosofia platònica inaugura una &lt;a href="Ontologia"&gt;ontologia&lt;/a&gt; de l'ens, en la qual la pregunta pel ser remet a la pregunta per la seva determinació o aspecte (&lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;εἶδος&lt;/span&gt;). Per això, el nucli de la seva filosofia, és a dir, la &lt;a href="Autor%3APlat%C3%B3"&gt;teoria de les idees&lt;/a&gt;, és la pregunta per l' &lt;i&gt;eidos&lt;/i&gt; com a determinació de l'ésser. Però l'eidos (εἶδος) és també l'&lt;i&gt;espècie &lt;/i&gt;(&lt;i&gt;Fedó&lt;/i&gt;, 79a), ara bé, qualsevol determinació té sempre simultàniament dos aspectes, per això tota &lt;i&gt;espècie&lt;/i&gt; es defineix pel procediment de la &lt;a href="Dicotomia"&gt;dicotomia&lt;/a&gt; o &lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;διαίρεσις&lt;/span&gt; (&lt;i&gt;diàiresi&lt;/i&gt;), a partir d'una determinació superior o &lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;γένος&lt;/span&gt; (gènere), i la &lt;a href="Dial%C3%A8ctica"&gt;dialèctica&lt;/a&gt; és el coneixement de com unes determinacions participen (&lt;a href="Methexis"&gt;μετέχω&lt;/a&gt;) en unes altres. Les &lt;i&gt;eídê&lt;/i&gt; apareixen també com a separades de les coses, i són llavors realitats eternes, subsistents i immutables que existeixen al món intel·ligible (&lt;i&gt;República,&lt;/i&gt; 508c), i són causes i models del món visible, estant presents (&lt;a href="Parusia"&gt;παρουσία&lt;/a&gt;) en les coses (&lt;i&gt;Fedó,&lt;/i&gt;100c-d, &lt;a href="Recurs%3APlat%C3%B3%3A%20la%20teoria%20de%20les%20idees"&gt;veure text&lt;/a&gt; ). El mètode de la dicotomia o &lt;a href="Di%C3%A0iresi"&gt;&lt;i&gt;diàiresi&lt;/i&gt;&lt;/a&gt; també posa de manifest que les idees estan jerarquitzades i culminen en la idea del Bé (&lt;i&gt;República,&lt;/i&gt; 504i-509c) o en la idea de l'Un (&lt;i&gt;Parmènides,&lt;/i&gt; 137c et seq., &lt;i&gt;Sofista,&lt;/i&gt; 244-245, &lt;a href="Recurs%3APlat%C3%B3%3A%20l%27%C3%A9sser%20i%20el%20no%20ser%2C%20cr%C3%ADtica%20de%20Parm%C3%A8nides"&gt;veure text&lt;/a&gt; ). Però el ser pròpiament dit no és eidos (εἶδος), no és un &lt;a href="Ens"&gt;ens&lt;/a&gt;, i el Bé o l'Un no són pròpiament determinacions, ja que són condició de tota determinació. En aquest sentit, &lt;a href="Autor%3AHeidegger%2C%20Martin"&gt;Heidegger&lt;/a&gt; assenyala que la teoria de les idees de Plató no estudia pròpiament l'ésser, sinó l'ens, allò que està a la base del que Heidegger anomena l'&lt;a href="Oblit%20del%20ser"&gt;oblit del ser&lt;/a&gt; i de la metafísica tradicional.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Per a &lt;a href="Autor%3AArist%C3%B2til"&gt;Aristòtil&lt;/a&gt; el &lt;i&gt;eidos&lt;/i&gt; designa la forma o la causa formal correlat de la matèria (&lt;i&gt;Física,&lt;/i&gt; 194b 9-28), i apareix també com l'essència intel·ligible (&lt;i&gt;Metafísica, &lt;/i&gt;1013a), i com l'actualització de la substància (&lt;i&gt;Metafísica,&lt;/i&gt; 1050b). Veure &lt;a href="Acte%20i%20pot%C3%A8ncia"&gt;&lt;i&gt;enérgeia&lt;/i&gt;&lt;/a&gt; i &lt;a href="Entel%C3%A8quia"&gt;&lt;i&gt;entelekhia&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;. En tant que el &lt;i&gt;eidos&lt;/i&gt; és la forma, no pot tenir existència separada de la substància (&lt;a href="Ous%C3%ADa"&gt;οὺσία&lt;/a&gt;, &lt;i&gt;ousía&lt;/i&gt;) o de la matèria (&lt;a href="Hyle"&gt;ὕλη&lt;/a&gt;, &lt;i&gt;hylé&lt;/i&gt;).&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="Autor%3AHusserl%2C%20Edmund"&gt;Husserl&lt;/a&gt; adopta aquest terme en el seu &lt;a href="Fenomenologia"&gt;fenomenologia&lt;/a&gt;, on el &lt;span class="fck_mw_property" property="Grec"&gt;εἶδος&lt;/span&gt; designa l'essència d'un objecte, constituïda pel conjunt de característiques que romanen invariants en aquest objecte a través de qualsevol procés imaginari de transformació o canvi (&lt;a href="Recurs%3AHusserl%3A%20la%20intu%C3%AFci%C3%B3%20essencial"&gt;veure text&lt;/a&gt; ). D'aquesta manera, l' &lt;i&gt;eidos&lt;/i&gt; posseeix una objectivitat ideal i s'aprehèn en una intuïció viscuda (&lt;i&gt;Wesenschau&lt;/i&gt;) que proporciona la comprensió originària d'un objecte.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;img class="FCK__MWTemplate" data-cke-realelement="%3Cspan%20class%3D%22fck_mw_template%22%3E%7B%7BEsdevenimentfckLR%7CTipus%3DGen%C3%A8ricfckLR%7CLloc%3DSamosfckLR%7CIncert%3DNofckLR%7D%7D%3C%2Fspan%3E" data-cke-real-node-type="1" alt="Double-click to edit the value" title="Double-click to edit the value" src="" data-cke-real-element-type="span" align=""/&gt; &lt;img class="FCK__MWTemplate" data-cke-realelement="%3Cspan%20class%3D%22fck_mw_template%22%3E%7B%7BEtiquetafckLR%7CEtiqueta%3DFilosofia%20generalfckLR%7D%7D%3C%2Fspan%3E" data-cke-real-node-type="1" alt="Double-click to edit the value" title="Double-click to edit the value" src="" data-cke-real-element-type="span" align=""/&gt; &lt;img class="FCK__MWTemplate" data-cke-realelement="%3Cspan%20class%3D%22fck_mw_template%22%3E%7B%7BInfoWiki%7D%7D%3C%2Fspan%3E" data-cke-real-node-type="1" alt="Double-click to edit the value" title="Double-click to edit the value" src="" data-cke-real-element-type="span" align=""/&gt;&lt;/p&gt;&lt;/body&gt; -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------^</sourcetext></parsererror>

Revisió del 18:09, 14 ago 2015

<parsererror>Error d'anàlisi XML: no té un format correcte Ubicació: http://www.wikisofia.cat/w/index.php?title=Eidos&action=edit&undoafter=15800&undo=16782 Número de línia 1, Columna 1646:<sourcetext><body xmlns:x="http://excel"><p><img class="FCK__MWTemplate" data-cke-realelement="%3Cspan%20class%3D%22fck_mw_template%22%3E%7B%7BConcepteWiki%7D%7D%3C%2Fspan%3E" data-cke-real-node-type="1" alt="Double-click to edit the value" title="Double-click to edit the value" src="" data-cke-real-element-type="span" align=""/> Terme grec (<span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδος</span>) que significa determinació o aspecte. En llatí és <i>species</i>, espècie. Procedeix de la mateixa arrel que <span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδον</span> o <span class="fck_mw_property" property="Grec">ἰδεῖν</span>, raó per la qual també de vegades s'ha traduït per idea, encara que generalment es tradueix per essència o per forma.</p><p>Pels presocràtics designa l'aspecte de les coses, la seva manifestació o aparició, però a partir de Sòcrates el <span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδος</span> designa l'ésser en el sentit del «què és». D'aquesta manera aquest terme equival no només a aspecte, sinó també a determinació. També en Melissos de Samos té aquest sentit, i <span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδος</span> apareix com a <i>peres</i> (en grec πέρας), límit o determinació (per això per a ell el ser ha de ser il·limitat, ja que no té cap determinació).</p><p><img src="/w/images/9/92/Plato6.gif" _fck_mw_filename="Plato6.gif" _fck_mw_origimgwidth="200" _fck_mw_origimgheight="284" _fck_mw_type="thumb" alt="

Però és a partir de Plató que aquest terme adquireix la seva plena importància. Plató també concep el ser com un aparèixer, com un mostrar-se o com una presència, però aquest aparèixer té una aparença o <i>eidos.</i> En tant que aquest terme està relacionat amb <span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδον</span> i <span class="fck_mw_property" property="Grec">ἰδεῖν</span> (termes que es relacionen amb «veure» o «visió»), Plató utilitza contínuament la noció de visió per explicar la relació de l'home en ser (i la metàfora del sol i de la llum en el mite de la caverna). Per això, al món que captem pels sentits l'anomena sempre <i>món visible</i>. D'aquesta manera, el <i>eidos</i> designa pròpiament el ens, i la filosofia platònica inaugura una ontologia de l'ens, en la qual la pregunta pel ser remet a la pregunta per la seva determinació o aspecte (<span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδος</span>). Per això, el nucli de la seva filosofia, és a dir, la teoria de les idees, és la pregunta per l' <i>eidos</i> com a determinació de l'ésser. Però l'eidos (εἶδος) és també l'<i>espècie </i>(<i>Fedó</i>, 79a), ara bé, qualsevol determinació té sempre simultàniament dos aspectes, per això tota <i>espècie</i> es defineix pel procediment de la dicotomia o <span class="fck_mw_property" property="Grec">διαίρεσις</span> (<i>diàiresi</i>), a partir d'una determinació superior o <span class="fck_mw_property" property="Grec">γένος</span> (gènere), i la dialèctica és el coneixement de com unes determinacions participen (μετέχω) en unes altres. Les <i>eídê</i> apareixen també com a separades de les coses, i són llavors realitats eternes, subsistents i immutables que existeixen al món intel·ligible (<i>República,</i> 508c), i són causes i models del món visible, estant presents (παρουσία) en les coses (<i>Fedó,</i>100c-d, veure text ). El mètode de la dicotomia o <i>diàiresi</i> també posa de manifest que les idees estan jerarquitzades i culminen en la idea del Bé (<i>República,</i> 504i-509c) o en la idea de l'Un (<i>Parmènides,</i> 137c et seq., <i>Sofista,</i> 244-245, veure text ). Però el ser pròpiament dit no és eidos (εἶδος), no és un ens, i el Bé o l'Un no són pròpiament determinacions, ja que són condició de tota determinació. En aquest sentit, Heidegger assenyala que la teoria de les idees de Plató no estudia pròpiament l'ésser, sinó l'ens, allò que està a la base del que Heidegger anomena l'oblit del ser i de la metafísica tradicional.</p><p>Per a Aristòtil el <i>eidos</i> designa la forma o la causa formal correlat de la matèria (<i>Física,</i> 194b 9-28), i apareix també com l'essència intel·ligible (<i>Metafísica, </i>1013a), i com l'actualització de la substància (<i>Metafísica,</i> 1050b). Veure <i>enérgeia</i> i <i>entelekhia</i>. En tant que el <i>eidos</i> és la forma, no pot tenir existència separada de la substància (οὺσία, <i>ousía</i>) o de la matèria (ὕλη, <i>hylé</i>).</p><p>Husserl adopta aquest terme en el seu fenomenologia, on el <span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδος</span> designa l'essència d'un objecte, constituïda pel conjunt de característiques que romanen invariants en aquest objecte a través de qualsevol procés imaginari de transformació o canvi (veure text ). D'aquesta manera, l' <i>eidos</i> posseeix una objectivitat ideal i s'aprehèn en una intuïció viscuda (<i>Wesenschau</i>) que proporciona la comprensió originària d'un objecte.</p><p><img class="FCK__MWTemplate" data-cke-realelement="%3Cspan%20class%3D%22fck_mw_template%22%3E%7B%7BEsdevenimentfckLR%7CTipus%3DGen%C3%A8ricfckLR%7CLloc%3DSamosfckLR%7CIncert%3DNofckLR%7D%7D%3C%2Fspan%3E" data-cke-real-node-type="1" alt="Double-click to edit the value" title="Double-click to edit the value" src="" data-cke-real-element-type="span" align=""/> <img class="FCK__MWTemplate" data-cke-realelement="%3Cspan%20class%3D%22fck_mw_template%22%3E%7B%7BEtiquetafckLR%7CEtiqueta%3DFilosofia%20generalfckLR%7D%7D%3C%2Fspan%3E" data-cke-real-node-type="1" alt="Double-click to edit the value" title="Double-click to edit the value" src="" data-cke-real-element-type="span" align=""/> <img class="FCK__MWTemplate" data-cke-realelement="%3Cspan%20class%3D%22fck_mw_template%22%3E%7B%7BInfoWiki%7D%7D%3C%2Fspan%3E" data-cke-real-node-type="1" alt="Double-click to edit the value" title="Double-click to edit the value" src="" data-cke-real-element-type="span" align=""/></p></body> -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------^</sourcetext></parsererror>
Obtingut de «https://www.wikisofia.cat/w/index.php?title=Eidos&oldid=16788»