Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Dret, filosofia del»

De Wikisofia

m (bot: - a un branca + a una branca)
m (bot: - juristes» -contraposada a una «filosofia del dret dels filòsofs», especulativa i ignorant de la pràctica jurídica-, + juristes» –contraposada a una «filosofia del dret dels filòsofs», especulativa i ignorant de la pràctica jurídica...)
Línia 13: Línia 13:
 
El seu contingut és, segons Elías Díaz, l'estudi del dret com a ordenament jurídic (una ontologia jurídica que estudia què «és» el dret: què és una [[norma|norma]] jurídica, origen, validesa, coherència i relacions entre normes de divers nivell), una [[axiologia|axiologia]] jurídica, o tractat dels [[valor|valors]] jurídics, el desglossament dels quals constitueix la noció de «justícia» i l'estudi de la metodologia legal o de la lògica legal.
 
El seu contingut és, segons Elías Díaz, l'estudi del dret com a ordenament jurídic (una ontologia jurídica que estudia què «és» el dret: què és una [[norma|norma]] jurídica, origen, validesa, coherència i relacions entre normes de divers nivell), una [[axiologia|axiologia]] jurídica, o tractat dels [[valor|valors]] jurídics, el desglossament dels quals constitueix la noció de «justícia» i l'estudi de la metodologia legal o de la lògica legal.
  
Tradicionalment, la filosofia del dret s'identifica amb tot el llegat de les qüestions de tipus filosòfic que planteja el dret natural. Modernament, no obstant això, es tendeix a una «filosofia del dret dels juristes» -contraposada a una «filosofia del dret dels filòsofs», especulativa i ignorant de la pràctica jurídica-, en íntima relació amb la pràctica jurídica.
+
Tradicionalment, la filosofia del dret s'identifica amb tot el llegat de les qüestions de tipus filosòfic que planteja el dret natural. Modernament, no obstant això, es tendeix a una «filosofia del dret dels juristes» –contraposada a una «filosofia del dret dels filòsofs», especulativa i ignorant de la pràctica jurídica–, en íntima relació amb la pràctica jurídica.
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió del 19:47, 16 set 2017

Expressió discutida, que apareix a la fi del s. XVIII, substituint a la de «dret natural», i que remet a una branca de la filosofia que reflexiona sobre la teoria del dret, la teoria de la justícia, i la teoria de la ciència jurídica

vegeu la citació ↓

Tesi substancialment sostinguda per Elías Díaz, en Sociologia i filosofia del dret, Taurus, Madrid 1974, p. 249s, qui al seu torn es remet a Norberto Bobio, de qui cita el següent text:

«La filosofia del dret que jo he conreat i a la qual he consagrat preferentment els meus cursos universitaris, es compon [...] de tres parts que titulo respectivament: a) Teoria del Dret; b) Teoria de la justícia; c) Teoria de la ciència jurídica (ibídem, p. 262).

El seu contingut és, segons Elías Díaz, l'estudi del dret com a ordenament jurídic (una ontologia jurídica que estudia què «és» el dret: què és una norma jurídica, origen, validesa, coherència i relacions entre normes de divers nivell), una axiologia jurídica, o tractat dels valors jurídics, el desglossament dels quals constitueix la noció de «justícia» i l'estudi de la metodologia legal o de la lògica legal.

Tradicionalment, la filosofia del dret s'identifica amb tot el llegat de les qüestions de tipus filosòfic que planteja el dret natural. Modernament, no obstant això, es tendeix a una «filosofia del dret dels juristes» –contraposada a una «filosofia del dret dels filòsofs», especulativa i ignorant de la pràctica jurídica–, en íntima relació amb la pràctica jurídica.