Diferència entre revisions de la pàgina «Dret, filosofia del»
De Wikisofia
m (bot: - juristes» -contraposada a una «filosofia del dret dels filòsofs», especulativa i ignorant de la pràctica jurídica-, + juristes» –contraposada a una «filosofia del dret dels filòsofs», especulativa i ignorant de la pràctica jurídica...) |
|||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Expressió discutida, que apareix a la fi del s. XVIII, substituint a la de «[[dret natural|dret natural]]», i que remet a una branca de la filosofia que reflexiona sobre la teoria del [[dret|dret]], la teoria de la [[justícia|justícia]], i la teoria de la ciència jurídica | Expressió discutida, que apareix a la fi del s. XVIII, substituint a la de «[[dret natural|dret natural]]», i que remet a una branca de la filosofia que reflexiona sobre la teoria del [[dret|dret]], la teoria de la [[justícia|justícia]], i la teoria de la ciència jurídica | ||
| − | <div class='mw-collapsible | + | <div class='mw-collapsible'> |
<center>'''vegeu la citació ↓'''</center> | <center>'''vegeu la citació ↓'''</center> | ||
<div class="mw-collapsible-content"> | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
</div></div> | </div></div> | ||
| − | El seu contingut és, segons Elías Díaz, l'estudi del dret com a ordenament jurídic (una ontologia jurídica que estudia | + | El seu contingut és, segons Elías Díaz, l'estudi del dret com a ordenament jurídic (una [[ontologia]] jurídica que estudia que «és» el dret: què és una [[norma|norma]] jurídica, origen, validesa, coherència i relacions entre normes de divers nivell), una [[axiologia|axiologia]] jurídica, o tractat dels [[valor|valors]] jurídics, el desglossament dels quals constitueix la noció de «justícia» i l'estudi de la metodologia legal o de la lògica legal. |
Tradicionalment, la filosofia del dret s'identifica amb tot el llegat de les qüestions de tipus filosòfic que planteja el dret natural. Modernament, no obstant això, es tendeix a una «filosofia del dret dels juristes» –contraposada a una «filosofia del dret dels filòsofs», especulativa i ignorant de la pràctica jurídica–, en íntima relació amb la pràctica jurídica. | Tradicionalment, la filosofia del dret s'identifica amb tot el llegat de les qüestions de tipus filosòfic que planteja el dret natural. Modernament, no obstant això, es tendeix a una «filosofia del dret dels juristes» –contraposada a una «filosofia del dret dels filòsofs», especulativa i ignorant de la pràctica jurídica–, en íntima relació amb la pràctica jurídica. | ||
Revisió de 02:35, 26 feb 2020
Expressió discutida, que apareix a la fi del s. XVIII, substituint a la de «dret natural», i que remet a una branca de la filosofia que reflexiona sobre la teoria del dret, la teoria de la justícia, i la teoria de la ciència jurídica
Tesi substancialment sostinguda per Elías Díaz, en Sociologia i filosofia del dret, Taurus, Madrid 1974, p. 249s, qui al seu torn es remet a Norberto Bobio, de qui cita el següent text:
«La filosofia del dret que jo he conreat i a la qual he consagrat preferentment els meus cursos universitaris, es compon [...] de tres parts que titulo respectivament: a) Teoria del Dret; b) Teoria de la justícia; c) Teoria de la ciència jurídica (ibídem, p. 262).
El seu contingut és, segons Elías Díaz, l'estudi del dret com a ordenament jurídic (una ontologia jurídica que estudia que «és» el dret: què és una norma jurídica, origen, validesa, coherència i relacions entre normes de divers nivell), una axiologia jurídica, o tractat dels valors jurídics, el desglossament dels quals constitueix la noció de «justícia» i l'estudi de la metodologia legal o de la lògica legal.
Tradicionalment, la filosofia del dret s'identifica amb tot el llegat de les qüestions de tipus filosòfic que planteja el dret natural. Modernament, no obstant això, es tendeix a una «filosofia del dret dels juristes» –contraposada a una «filosofia del dret dels filòsofs», especulativa i ignorant de la pràctica jurídica–, en íntima relació amb la pràctica jurídica.