Dogmatisme

En l'àmbit de la religió, proposició de la veritat d'una doctrina per raons externes a aquesta; per l'autoritat, per exemple. En un terreny epistemològic, i ja amb connotació pejorativa, la postura que implica mantenir la veritat d'un enunciat sense massa raons que el justifiquin o, en un sentit més ampli i directament oposat a escepticisme, la convicció que són molts els enunciats la veritat dels quals podem saber. Per a Kant, és la pretensió d'avançar en el coneixement filosòfic sense haver sotmès a crítica els principis del pensar. Els seus oposats són, per tant, el criticisme i l'escepticisme.

Veg. dogmàtic, dogma.