Diferència entre revisions de la pàgina «Dixi»
De Wikisofia
m (bot: - d' «aquell», + d'«aquell»,) |
m (bot: -deĩxis +dixi) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | <small>(del grec [[Grec::δεῖξις]], '' | + | <small>(del grec [[Grec::δεῖξις]], ''dixi '', de [[Grec::δείκνυμι]], ''deiknymi'', mostrar)</small> |
− | Localització i identificació de persones, objectes, processos, etc. dels quals es parla o als quals s'al·ludeix, en relació amb el context espaciotemporal creat per l'enunciació i per la participació en ella d'un sol parlant i almenys un destinatari. La | + | Localització i identificació de persones, objectes, processos, etc. dels quals es parla o als quals s'al·ludeix, en relació amb el context espaciotemporal creat per l'enunciació i per la participació en ella d'un sol parlant i almenys un destinatari. La dixi es troba igualment inclosa en la noció d'[[ostensió|ostensió]] o definició ostensiva. |
− | La situació d'enunciació és egocèntrica. El parlant se situa en el punt zero de les coordenades espaciotemporals del context díctic «ara» i «aquí»; a la ubicació amb referència al parlant se la denomina | + | La situació d'enunciació és egocèntrica. El parlant se situa en el punt zero de les coordenades espaciotemporals del context díctic «ara» i «aquí»; a la ubicació amb referència al parlant se la denomina dixi absoluta. Si el punt zero pres com a origen és un altre qualsevol, es denomina dixi relativa. |
Deĩxis textual: alguns díctics s'utilitzen a vegades per a al·ludir a elements lingüístics del text de l'enunciació, i poden, amb aquest ús, donar lloc a certes [[paradoxa|paradoxes]] lògiques: «L'oració que estic enunciant ara és falsa». | Deĩxis textual: alguns díctics s'utilitzen a vegades per a al·ludir a elements lingüístics del text de l'enunciació, i poden, amb aquest ús, donar lloc a certes [[paradoxa|paradoxes]] lògiques: «L'oració que estic enunciant ara és falsa». |
Revisió del 08:52, 18 oct 2017
(del grec δεῖξις, dixi , de δείκνυμι, deiknymi, mostrar)
Localització i identificació de persones, objectes, processos, etc. dels quals es parla o als quals s'al·ludeix, en relació amb el context espaciotemporal creat per l'enunciació i per la participació en ella d'un sol parlant i almenys un destinatari. La dixi es troba igualment inclosa en la noció d'ostensió o definició ostensiva.
La situació d'enunciació és egocèntrica. El parlant se situa en el punt zero de les coordenades espaciotemporals del context díctic «ara» i «aquí»; a la ubicació amb referència al parlant se la denomina dixi absoluta. Si el punt zero pres com a origen és un altre qualsevol, es denomina dixi relativa.
Deĩxis textual: alguns díctics s'utilitzen a vegades per a al·ludir a elements lingüístics del text de l'enunciació, i poden, amb aquest ús, donar lloc a certes paradoxes lògiques: «L'oració que estic enunciant ara és falsa».
Deĩxis empàtica: es produeix quan el parlant utilitza els díctics «aquest», «aquí», «ara», en comptes d'«aquell», «allí», «després», perquè se sent personalment inclòs en la situació del receptor, o s'identifica amb el seu punt de vista.
Veure díctic.