Accions

Contrafàctic, condicional

De Wikisofia

La revisió el 22:32, 27 set 2018 per Jorcor (discussió | contribucions)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Literalment, condicional «contrari als fets», que en gramàtica es denomina «condicional irreal». Rep aquest nom qualsevol condicional en mode subjuntiu, l' antecedent del qual sigui fals.

Regla general: «Si A hagués estat veritable, llavors B hauria estat també veritable, però A no és de fet veritable»

veg. exemple ↓

Se suposa que l'antecedent és fals. Exemples:

«Si el Tractat de Versalles no hagués imposat indemnitzacions oneroses a Alemanya, Hitler no hagués arribat al poder».
____________________________________________
Cf. E. Nagel, L'estructura de la ciència, Paidós, Barcelona 1981, p.78.

«Si Minerva fos una dona, seria mortal»

Popper interpreta el condicional contrafàctic o subjuntiu com un «condicional naturalment necessari», o «condicional nòmic»: aquell que és veritable a tot món que tingui la mateixa estructura que aquest, i expressa necessitats o disposicions naturals amb la qual cosa no és necessari suposar que l'antecedent sigui fals

veg. exemple ↓

Un físic pot enunciar, en intentar un experiment, el següent contrafàctic que no suposa que l'antecedent sigui fals: «Si s'escurcés la longitud d'un pèndol a a una cambra de la seva longitud actual, el seu període hauria estat la meitat del seu període real».

____________________________________________

Cf. E. Nagel, L'estructura de la ciència, Paidós, Barcelona 1981, p.77.

veg. text de Popper sobre els contrafàctics.


L'interès epistemològic dels contrafàctics resideix que, segons alguns (per exemple, per a la concepció semàntica de les teories científiques) són l'expressió adequada de les lleis de la naturalesa, o de les necessitats naturals, com diu Popper. Per això mateix, cal distingir els contrafàctics de les meres generalitzacions accidentals.

Saul Kripke, Hilary Putnam i David Lewis han renovat l'estudi dels condicionals contrafàctics, dels quals tracten en relació amb la seva teoria dels «mons possibles».