Context opac

Un context és opac quan el terme que embolica no pot substituir a un altre observant la clàusula salva veritate, és a dir, sense que l'enunciat canviï de valor de veritat. Un context és transparent, o extensional, quan pot fer-se aquesta substitució de termes o predicats mantenint la clásula salva veritate .

veg. exemple ↓

Si diem «Tots els ilerdencs saben que Indíbil i Mandoni van ser cabdills ilergetes», podem substituir, salva veritate, «ilerdencs» per «habitants de la ciutat de Lleida», perquè són termes o classes coextensives i, d'altra banda, la resta de paraules de l'enunciat, és a dir, el context, no és opac. En canvi, en: «Anna creu que tots els habitants de Lleida saben que Indíbil i Mandoni van ser cabdills ilergetes», hi ha opacitat de context, ja que, en tractar-se d'un verb d'«opinió» –creure– sorgeix una actitud proposicional, i pot succeir que Anna no sàpiga que «ilerdenques» i «habitants de Lleida» són termes amb la mateixa referència o extensió.

El terme d'«opacitat» va ser introduït per Russell i Whitehead, en Principia Mathematica (1910-1913).

Vegeu de re, de dicto.