Context

 S'utilitza freqüentment per a designar l'entorn lingüístic d'un terme o d'un enunciat, és a dir, el discurs en el qual aquest terme o aquest enunciat apareixen. El terme «context» també pot designar un conjunt d'informacions de què disposa l'interlocutor i que li permeten interpretar el discurs o el fragment de discurs considerat. Segons aquesta segona accepció, el context no ve donat d'una vegada, sinó que és construït per l'interlocutor enunciat a enunciat sobre la base d'informacions que procedeixen de fonts diverses i del principi de pertinència. L'anàlisi pragmàtica dels enunciats és l'última d'una sèrie d'etapes que constitueixen el procés interpretatiu d'un enunciat. La primera etapa proporciona una primera anàlisi lingüística que correspon a la forma lògica de l'enunciat, que és una seqüència estructurada de conceptes. No obstant això, les informacions conceptuals no són les úniques que formen el context. Cal tenir en compte així mateix la interpretació dels enunciats immediatament anteriors i altres informacions extralingüístiques: el predicat eventualment aplicat a la descripció, les informacions no lingüístiques, enciclopèdiques o ambientals que disposa l'interlocutor. Totes aquestes fonts possibles de context han de ser seleccionades de manera que permetin obtenir una interpretació de l'enunciat coherent amb el principi de pertinència: un enunciat, interpretat en relació amb un context, és més pertinent com més efectes produeix, i és menys pertinent com més esforços de tractament requereix. La pertinència és, doncs, una qüestió de rendiment.