Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Construcció»

De Wikisofia

Línia 4: Línia 4:
 
Acció de la [[ment|ment]] per la qual es dóna entitat objectiva a diversos elements imaginaris i convencionals que es constitueixen en un tot denominat [[constructe|constructe]] amb finalitats teòriques.
 
Acció de la [[ment|ment]] per la qual es dóna entitat objectiva a diversos elements imaginaris i convencionals que es constitueixen en un tot denominat [[constructe|constructe]] amb finalitats teòriques.
  
L'activitat del subjecte humà que constitueix a l'objecte coneixent-ho. En totes les teories cognoscitives es distingeix entre [[el que és donat]] a la consciència i el ''construït'' per la consciència, i per això últim s'entén l'activitat pròpia de la [[ment|ment]] en la formació de l'objecte conegut, sigui en sentit racionalista, com [[idees innates|idea innata]] o veritat universal i necessària, sigui en sentit empirista, com [[associació d'idees |associació d'idees]] i elaboració d'impressions, sigui, finalment, en el sentit de l'[[apriorisme|apriorisme]] de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], per a qui la [[sensibilitat|sensibilitat]] i l'[[enteniment|enteniment]] construeixen específicament la [[forma|forma]], o manera de conèixer humana, de l'objecte. La idea de construcció s'utilitza també en matemàtiques, ja des dels mateixos ''Elements'' d'[[Autor:Euclides d'Alexandria|Euclides]], com a mètode de [[raonament|raonament]] o [[demostració|demostració]], i també en la mateixa fonamentació de la matemàtica moderna, segons l'[[intuïcionisme|intuïcionisme]], d'acord amb el qual no n'hi ha prou amb l'absència de [[contradicció|contradicció]] als pressupostos fonamentals per a admetre una entitat matemàtica, sinó que cal provar la seva existència construint-la positivament, mitjançant regles. L'[[epistemologia genètica|epistemologia genètica]] de [[Autor:Piaget, Jean|Piaget]] sosté la construcció per part del nen de les idees d'objecte i realitat, i les nocions fonamentals de [[causalitat|causalitat]], [[espai|espai]] i [[temps|temps]], durant l'estadi denominat de les operacions concretes.
+
L'activitat del subjecte humà que constitueix l'objecte coneixent-lo. En totes les teories cognoscitives es distingeix entre [[el que és donat]] a la consciència i el ''construït'' per la consciència, i per això últim s'entén l'activitat pròpia de la [[ment|ment]] en la formació de l'objecte conegut, sigui en sentit racionalista, com [[idees innates|idea innata]] o veritat universal i necessària, sigui en sentit empirista, com [[associació d'idees |associació d'idees]] i elaboració d'impressions, sigui, finalment, en el sentit de l'[[apriorisme|apriorisme]] de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], per a qui la [[sensibilitat|sensibilitat]] i l'[[enteniment|enteniment]] construeixen específicament la [[forma|forma]], o manera de conèixer humana, de l'objecte. La idea de construcció s'utilitza també en matemàtiques, ja des dels mateixos ''Elements'' d'[[Autor:Euclides d'Alexandria|Euclides]], com a mètode de [[raonament|raonament]] o [[demostració|demostració]], i també en la mateixa fonamentació de la matemàtica moderna, segons l'[[intuïcionisme|intuïcionisme]], d'acord amb el qual no n'hi ha prou amb l'absència de [[contradicció|contradicció]] als pressupostos fonamentals per a admetre una entitat matemàtica, sinó que cal provar la seva existència construint-la positivament, mitjançant regles. L'[[epistemologia genètica|epistemologia genètica]] de [[Autor:Piaget, Jean|Piaget]] sosté la construcció per part del nen de les idees d'objecte i realitat, i les nocions fonamentals de [[causalitat|causalitat]], [[espai|espai]] i [[temps|temps]], durant l'estadi denominat de les operacions concretes.
  
 
En [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]], construcció és aquell aspecte de la teràpia analítica, entesa com a [[hermenèutica|interpretació]], que persegueix recrear en la consciència del subjecte les condicions inicials origen del conflicte psicològic.
 
En [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]], construcció és aquell aspecte de la teràpia analítica, entesa com a [[hermenèutica|interpretació]], que persegueix recrear en la consciència del subjecte les condicions inicials origen del conflicte psicològic.

Revisió del 20:05, 16 oct 2018

(del llatí constructio, reunió de materials per a edificar o construir)

Acció de la ment per la qual es dóna entitat objectiva a diversos elements imaginaris i convencionals que es constitueixen en un tot denominat constructe amb finalitats teòriques.

L'activitat del subjecte humà que constitueix l'objecte coneixent-lo. En totes les teories cognoscitives es distingeix entre el que és donat a la consciència i el construït per la consciència, i per això últim s'entén l'activitat pròpia de la ment en la formació de l'objecte conegut, sigui en sentit racionalista, com idea innata o veritat universal i necessària, sigui en sentit empirista, com associació d'idees i elaboració d'impressions, sigui, finalment, en el sentit de l'apriorisme de Kant, per a qui la sensibilitat i l'enteniment construeixen específicament la forma, o manera de conèixer humana, de l'objecte. La idea de construcció s'utilitza també en matemàtiques, ja des dels mateixos Elements d'Euclides, com a mètode de raonament o demostració, i també en la mateixa fonamentació de la matemàtica moderna, segons l'intuïcionisme, d'acord amb el qual no n'hi ha prou amb l'absència de contradicció als pressupostos fonamentals per a admetre una entitat matemàtica, sinó que cal provar la seva existència construint-la positivament, mitjançant regles. L'epistemologia genètica de Piaget sosté la construcció per part del nen de les idees d'objecte i realitat, i les nocions fonamentals de causalitat, espai i temps, durant l'estadi denominat de les operacions concretes.

En psicoanàlisi, construcció és aquell aspecte de la teràpia analítica, entesa com a interpretació, que persegueix recrear en la consciència del subjecte les condicions inicials origen del conflicte psicològic.


Vegeu constructivisme.