Accions

Condicional subjuntiu

De Wikisofia

La revisió el 00:58, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Condicional de la forma «si ...llavors», en el qual el verb està en la manera subjuntiu: «Si poséssim aquesta vela de parafina e...».)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Condicional de la forma «si ...llavors», en el qual el verb està en la manera subjuntiu: «Si poséssim aquesta vela de parafina en aigua bullint, llavors es fondria» (Hempel). Es diu també condicional contrafáctico. És la manera típica en què s'expressen les lleis de la naturalesa (veure exemple 1, exemple 2 i exemple 3).------------ Exemple 1

Se suposa que l'antecedent és fals.
Exemples:
«Si el Tractat de Versalles no hagués imposat indemnitzacions oneroses a Alemanya, Hitler no hagués arribat al poder».
____________________________________________________________________________
Cf. I. Nagel, L'estructura de la ciència, Paidós, Barcelona 1981, p. 78.
«Si Minerva fos una dona, seria mortal».



Exemple 2

Un físic pot enunciar, en intentar un experiment, el següent contrafáctico que no suposa que l'antecedent sigui fals: «Si s'escurcés la longitud d'un pèndol a a una cambra de la seva longitud actual, el seu període hauria estat la meitat del seu període real».
____________________________________________________________________________
Cf. I. Nagel, L'estructura de la ciència, Paidós, Barcelona 1981, p. 77.



Exemple 3

Si els taurons anessin homes -va preguntar al senyor K. la filla petita de la patrona-, es portarien millor amb els pececitos?
-Clar que sí -va respondre el senyor K.-. Si els taurons anessin homes, farien construir en el mar caixes enormes pels pececitos, amb tota classe d'aliments en el seu interior, tant plantes com a matèries animals. [...] Si els taurons anessin homes, s'haurien naturalment la guerra entre si per conquistar caixes i pececillos aliens. [...] Si els taurons anessin homes, tindrien també el seu art. Hi hauria bells quadres en els quals es representarien les dents dels taurons en colors meravellosos, i les seves gargamelles com a purs jardins d'esbarjo en els quals dóna gust retozar. [...] Hi hauria així mateix una religió, si els taurons anessin homes. Aquesta religió ensenyaria que la veritable vida comença pels pececillos en l'estómac dels taurons. [...] En una paraula: hi hauria per fi en el mar una cultura si els taurons anessin homes.
____________________________________________________________________________
B. Brecht, Històries d'almanac, Aliança, Madrid 1981, p. 132-134.