Accions

Complex

De Wikisofia

La revisió el 23:58, 25 set 2018 per Jorcor (discussió | contribucions)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

(del llatí complector, reunir, abastar)

Terme introduït per Carl Gustav Jung, en 1902, amb el qual s'expressa, en psicologia profunda, que un grup d'idees o continguts reprimits, juntament amb els sentiments o vivències que susciten, s'organitzen en l'inconscient en un tot, que es torna autònom i independent del jo, i al qual obliguen a pensar, sentir i actuar de manera determinada. Els complexos formen, per tant, part de la personalitat de l'individu, es manifesten mitjançant símptomes i suposen una càrrega emotiva i una despesa d'energia considerables.

S. Freud

Entre els més de cent als quals s'ha donat nom, els més coneguts són «complex de castració», «d'Èdip», «d'Electra» i «d'inferioritat». Per a Sigmund Freud els complexos són un procés inconscient relacionat amb el desenvolupament de la sexualitat. El complex de castració sorgeix, segons Freud, en la fase edípica i està relacionat amb el complex d'Èdip. En els nens és temor a ser castrat pel pare, com a càstig pels desitjos inconscients incestuosos que el nen sent cap a la seva mare, i que produeixen, com a resultat, l'angoixa de castració. En la nena es presenta com a negació o compensació per l'absència de penis, també productores d'angoixa. A aquestes angoixes infantils Freud les fa matrius de totes les angoixes posteriors. (Vegeu Psicoanàlisi).

Lacan s'oposa a la consideració del complex d'Èdip com un mer triangle format pel nen, el pare i la mare, i insisteix en el paper del penis com a element determinant, al voltant del qual gira tot objecte de desig. Però subratlla també l'aspecte simbòlic d'aquest element, i insisteix en els aspectes de la «funció» paterna i materna més que en els pares biològics. D'aquesta manera salva els esculls sorgits de les investigacions dels antropòlegs que negaven la universalitat del complex d'Èdip.

A la variant femenina del complex d'Èdip (que s'expressa com a desig d'un fill, desig d'un penis) la va denominar Jung complex d'Electra, nom amb el qual es refereix a la inclinació de la nena pel pare, en record de la mitològica Electra, filla d'Agamèmnon. Jung rebutja la concepció freudiana de la sexualitat en general i tampoc l'admet aplicada als complexos, i tant en el complex d'Electra com en el d'Èdip veu només amor sense sexualitat, desig de protecció i contacte.

A. Adler, el més antic deixeble de Freud, i creador d'altra banda de la psicologia de l'individu minimitza la importància de la sexualitat i de l'inconscient en el desenvolupament de la personalitat; el seu lloc l'ocupa la voluntat de domini que es desenvolupa, com a compensació d'un complex bàsic d'inferioritat sorgit del sentiment d'inferioritat comuna a tots aquells que pateixen una condició real patològica d'inferioritat orgànica, o una vivència desmesurada de la inferioritat imaginada, juntament amb dificultats d'adaptació a l'ambient i fracassos personals. La voluntat de domini o poder és com l'altra cara del complex d'inferioritat. Adler sosté que els sentiments d'inferioritat són universals i fins a naturals en l'home.