Coincidentia oppositorum

Nicolau de Cusa

En llatí, «coincidència d'oposats». Expressió de Nicolau de Cusa, que aplica a Déu i a l'univers; al primer perquè és infinit, al segon perquè és il·limitat. Aquestes característiques fan que Déu i univers siguin alhora tot en conjunt i cadascuna de les coses, o, com diu aquest autor, el màxim i el mínim. Tant Déu, doncs, com l'univers tenen característiques contradictòries, la qual cosa està més enllà del que la ment humana pot comprendre; per aquest motiu el coneixement sigui només una conjectura, un acostament per negacions a una veritat infinitament llunyana, que més pròpiament ha d'anomenar-se docta ignorantia. No queda prou clar si Nicolau de Cusa parla d'una identificació entre Déu i l'univers, i en quin sentit hagués d'aquesta entendre's, ni tampoc quines són les característiques precises d'aquesta manera de raonar aparentment dialèctica.