Diferència entre revisions de la pàgina «Coincidentia oppositorum»
De Wikisofia
m (bot: - queda suficientment clar + queda prou clar) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:cusa.gif|thumb|Nicolau de Cusa]] | [[File:cusa.gif|thumb|Nicolau de Cusa]] | ||
| − | En llatí, «coincidència d'oposats». Expressió de [[Autor:Nicolau de Cusa|Nicolau de Cusa]], que aplica a [[Déu|Déu]] i a l'[[univers|univers]]; al primer perquè és [[infinit, infinitud|infinit]], al segon perquè és il·limitat. Aquestes característiques fan que Déu i univers siguin alhora tot en conjunt i cadascuna de les coses, o, com diu aquest autor, el màxim i el mínim. Tant Déu, doncs, com l'univers tenen característiques [[contradicció|contradictòries]], la qual cosa està més enllà del que la ment humana pot comprendre; per aquest motiu el coneixement sigui només una [[conjectura|conjectura]], un acostament per negacions a una veritat infinitament llunyana, que més pròpiament ha d'anomenar-se [[docta ignorantia|''docta ignorantia'']]. No queda | + | En llatí, «coincidència d'oposats». Expressió de [[Autor:Nicolau de Cusa|Nicolau de Cusa]], que aplica a [[Déu|Déu]] i a l'[[univers|univers]]; al primer perquè és [[infinit, infinitud|infinit]], al segon perquè és il·limitat. Aquestes característiques fan que Déu i univers siguin alhora tot en conjunt i cadascuna de les coses, o, com diu aquest autor, el màxim i el mínim. Tant Déu, doncs, com l'univers tenen característiques [[contradicció|contradictòries]], la qual cosa està més enllà del que la ment humana pot comprendre; per aquest motiu el coneixement sigui només una [[conjectura|conjectura]], un acostament per negacions a una veritat infinitament llunyana, que més pròpiament ha d'anomenar-se [[docta ignorantia|''docta ignorantia'']]. No queda prou clar si Nicolau de Cusa parla d'una identificació entre Déu i l'univers, i en quin sentit hagués d'aquesta entendre's, ni tampoc quines són les característiques precises d'aquesta manera de raonar aparentment [[dialèctica|dialèctica]]. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 14:44, 13 oct 2017
En llatí, «coincidència d'oposats». Expressió de Nicolau de Cusa, que aplica a Déu i a l'univers; al primer perquè és infinit, al segon perquè és il·limitat. Aquestes característiques fan que Déu i univers siguin alhora tot en conjunt i cadascuna de les coses, o, com diu aquest autor, el màxim i el mínim. Tant Déu, doncs, com l'univers tenen característiques contradictòries, la qual cosa està més enllà del que la ment humana pot comprendre; per aquest motiu el coneixement sigui només una conjectura, un acostament per negacions a una veritat infinitament llunyana, que més pròpiament ha d'anomenar-se docta ignorantia. No queda prou clar si Nicolau de Cusa parla d'una identificació entre Déu i l'univers, i en quin sentit hagués d'aquesta entendre's, ni tampoc quines són les característiques precises d'aquesta manera de raonar aparentment dialèctica.