Accions

Caràcter

De Wikisofia

La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.

(del grec χαρακτήρ, kharaktér, marca, senyal imprès, i de χαράςςω, kharasso, encunyar, gravar) Etimològicament, empremta, petjada, senyal o marca. En general, conjunt de propietats, o característiques, amb què identifiquem alguna cosa. El terme s'usa preferentment en contextos psicològics, però també en els ètics, referit al valor moral de les persones o als diversos tipus morals.

En psicologia, s'empra sobretot a les àrees pertanyents a la psicologia clínica i dinàmica, i a la psiquiatria, i es defineix com una configuració o conjunt de trets permanents que constitueixen la peculiaritat psicològica d'un individu. El problema que aquí es presenta és si i fins a quin punt són aquests trets objectivables i mesurables mitjançant tests o proves experimentals, de manera que puguem afirmar que coneixem realment les característiques que determinen l'aspecte emotiu, volitiu i moral de la personalitat d'un individu. Al caràcter a vegades se l'identifica amb la personalitat global; però és possible considerar-ho com un aspecte d'aquesta, en el sentit indicat, diferenciant-ho també del temperament, que és la base instintiva i vital de la personalitat. Les diverses teories tradicionals sobre els tipus de caràcter, més o menys basades en estudis experimentals, reben el nom de caracterologia. En la psicologia actual, no obstant això, ni el terme ni el concepte són massa vigents, degut sobretot a la tendència establerta pel conductisme de no estudiar, en sentit estricte, més que el comportament observable.

En la psicoanàlisi, el caràcter no es refereix exclusivament al jo conscient de l'individu, sinó que està configurat per les diverses interaccions existents entre el jo, el superjò i l'això, i la història de la libido personal, l'educació i la influència de l'ambient. Freud i Karl Abraham, deixeble immediat seu, van desenvolupar cinc caràcters concrets directament relacionats amb les fases de la sexualitat infantil i una fixació en les mateixes: caràcter oral, caràcter anal, caràcter uretral, caràcter fàl·lic i caràcter genital.