Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Biologisme»

De Wikisofia

m (bot: - a la concepcions defensades per I.Krieck i I.G. + a les concepcions defensades per I. Krieck i I. G.)
 
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Dins del context de la [[biologia, filosofia de la|filosofia de la biologia]] es dóna aquest nom a la tendència a extrapolar el pensament biològic a camps extrabiològics, conduint a la interpretació del món físic o del comportament humà per analogia amb els éssers vius. En aquest sentit, la filosofia de [[Autor:Rickert, Heinrich|Rickert]] o la teoria metafísica de la història de [[Autor:Oswald Spengler|O. Spengler]] (1880-1936) (amb la seva concepció de les etapes de les civilitzacions per analogia amb les del desenvolupament d'un ésser viu: infància, joventut, maduresa, senectud), és una forma de biologisme. S'aplica també aquesta denominació a la filosofia de l'orgànic de [[Autor:Driesch, Hans|Hans Driesch]] (1867-1941), i a les concepcions defensades per I. Krieck i I. G. Kolbenheyer (veure [[organicisme|organicisme)]].
+
Dins del context de la [[biologia, filosofia de la|filosofia de la biologia]] es dóna aquest nom a la tendència a extrapolar el pensament biològic a camps extrabiològics, conduint a la interpretació del món físic o del comportament humà per analogia amb els éssers vius. En aquest sentit, la filosofia de [[Autor:Rickert, Heinrich|Rickert]] o la teoria metafísica de la història de [[Autor:Oswald Spengler|O. Spengler]] (1880-1936) (amb la seva concepció de les etapes de les civilitzacions per analogia amb les del desenvolupament d'un ésser viu: infància, joventut, maduresa, senectud), és una forma de biologisme. S'aplica també aquesta denominació a la filosofia de l'orgànic de [[Autor:Driesch, Hans|Hans Driesch]] (1867-1941), i a les concepcions defensades per E. Krieck i E. G. Kolbenheyer (veg. [[organicisme|organicisme)]].
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 15:12, 17 maig 2018

Dins del context de la filosofia de la biologia es dóna aquest nom a la tendència a extrapolar el pensament biològic a camps extrabiològics, conduint a la interpretació del món físic o del comportament humà per analogia amb els éssers vius. En aquest sentit, la filosofia de Rickert o la teoria metafísica de la història de O. Spengler (1880-1936) (amb la seva concepció de les etapes de les civilitzacions per analogia amb les del desenvolupament d'un ésser viu: infància, joventut, maduresa, senectud), és una forma de biologisme. S'aplica també aquesta denominació a la filosofia de l'orgànic de Hans Driesch (1867-1941), i a les concepcions defensades per E. Krieck i E. G. Kolbenheyer (veg. organicisme).