Diferència entre revisions de la pàgina «Referència bibliogràfica de A. Stern»
De Wikisofia
m (bot: - per entendre-ho, + per a entendre-ho,) |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
L'historicisme pot ser definit mitjançant la fórmula '' veritas et virtus filiae temporis '', la veritat i el valor són fills del temps, fills de la història. Sorgit a Alemanya a finals del segle XVIII i desenvolupat allà durant el XIX, l'historicisme és un relativisme històric que considera la veritat, el dret, els costums, l'ètica i, en general, a totes les '' idees '' ia tots els '' valors '', com a productes d'una època històrica donada, o d'una civilització específica o encara d'una determinada col·lectivitat nacional o regional. Per tant, aquestes idees i valors només són vàlids per a les èpoques, civilitzacions i, en casos extrems, només per a les nacions o regions que els han produït. [...] | L'historicisme pot ser definit mitjançant la fórmula '' veritas et virtus filiae temporis '', la veritat i el valor són fills del temps, fills de la història. Sorgit a Alemanya a finals del segle XVIII i desenvolupat allà durant el XIX, l'historicisme és un relativisme històric que considera la veritat, el dret, els costums, l'ètica i, en general, a totes les '' idees '' ia tots els '' valors '', com a productes d'una època històrica donada, o d'una civilització específica o encara d'una determinada col·lectivitat nacional o regional. Per tant, aquestes idees i valors només són vàlids per a les èpoques, civilitzacions i, en casos extrems, només per a les nacions o regions que els han produït. [...] | ||
| − | L'historicisme és una antítesi; per entendre-ho, ha de conèixer-se la '' tesi '' que nega, la del '' dret natural '', i el seu suposat, el concepte d'una naturalesa humana o raó humana, considerada inalterable, eterna i idèntica a través dels temps, les nacions, les civilitzacions i les classes socials. | + | L'historicisme és una antítesi; per a entendre-ho, ha de conèixer-se la '' tesi '' que nega, la del '' dret natural '', i el seu suposat, el concepte d'una naturalesa humana o raó humana, considerada inalterable, eterna i idèntica a través dels temps, les nacions, les civilitzacions i les classes socials. |
{{Biblio|Biblio=A. Stern, ''La filosofía de la historia y el problema de los valores'', Eudeba, Buenos Aires 1963, p. 161-162.|Cita=true}} | {{Biblio|Biblio=A. Stern, ''La filosofía de la historia y el problema de los valores'', Eudeba, Buenos Aires 1963, p. 161-162.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 10:07, 13 oct 2017
L'historicisme pot ser definit mitjançant la fórmula veritas et virtus filiae temporis , la veritat i el valor són fills del temps, fills de la història. Sorgit a Alemanya a finals del segle XVIII i desenvolupat allà durant el XIX, l'historicisme és un relativisme històric que considera la veritat, el dret, els costums, l'ètica i, en general, a totes les idees ia tots els valors , com a productes d'una època històrica donada, o d'una civilització específica o encara d'una determinada col·lectivitat nacional o regional. Per tant, aquestes idees i valors només són vàlids per a les èpoques, civilitzacions i, en casos extrems, només per a les nacions o regions que els han produït. [...]
L'historicisme és una antítesi; per a entendre-ho, ha de conèixer-se la tesi que nega, la del dret natural , i el seu suposat, el concepte d'una naturalesa humana o raó humana, considerada inalterable, eterna i idèntica a través dels temps, les nacions, les civilitzacions i les classes socials. Plantilla:Biblio