Diferència entre revisions de la pàgina «Whewell, William»
De Wikisofia
m (bot: -hipotètic-deductiu +hipoteticodeductiu) |
m (bot: -s'apropa +s'acosta) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Whewell | |Cognom=Whewell | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof anglès i historiador de la ciència, nascut a Lancaster. Va ensenyar mineralogia i moral en Cambridge. És autor d'una ''Història de les ciències inductives'' (1837) i una ''Filosofia de les ciències inductives'' ''fundada en la seva pròpia història ''(1840), obra que es reedita en altres tres: ''Història de les idees científiques'' (1858), ''Novum Organon Renovatum'' (1858) i ''La filosofia del descobriment'' (1860). Defensa una teoria de la ciència fonamentalment inductiva, i prova les seves afirmacions recorrent a la història de les ciències. No concep, no obstant això la [[inducció|inducció]], com una mera acumulació de [[fet|fets]] i en alguns punts s' | + | Filòsof anglès i historiador de la ciència, nascut a Lancaster. Va ensenyar mineralogia i moral en Cambridge. És autor d'una ''Història de les ciències inductives'' (1837) i una ''Filosofia de les ciències inductives'' ''fundada en la seva pròpia història ''(1840), obra que es reedita en altres tres: ''Història de les idees científiques'' (1858), ''Novum Organon Renovatum'' (1858) i ''La filosofia del descobriment'' (1860). Defensa una teoria de la ciència fonamentalment inductiva, i prova les seves afirmacions recorrent a la història de les ciències. No concep, no obstant això la [[inducció|inducció]], com una mera acumulació de [[fet|fets]] i en alguns punts s'acosta al que es dirà [[mètode hipoteticodeductiu|mètode hipoteticodeductiu]]. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Whewell.gif | |Imatge=Whewell.gif | ||
Revisió de 11:18, 7 feb 2018
Avís: El títol a mostrar «William Whewell» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Whewell, William».
Filòsof anglès i historiador de la ciència, nascut a Lancaster. Va ensenyar mineralogia i moral en Cambridge. És autor d'una Història de les ciències inductives (1837) i una Filosofia de les ciències inductives fundada en la seva pròpia història (1840), obra que es reedita en altres tres: Història de les idees científiques (1858), Novum Organon Renovatum (1858) i La filosofia del descobriment (1860). Defensa una teoria de la ciència fonamentalment inductiva, i prova les seves afirmacions recorrent a la història de les ciències. No concep, no obstant això la inducció, com una mera acumulació de fets i en alguns punts s'acosta al que es dirà mètode hipoteticodeductiu.