Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Tugendhat, Ernst»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "[[consciencia" a "[[consciència")
m (Text de reemplaçament - "asertórica" a "assertòrica")
Línia 6: Línia 6:
 
Filòsof contemporani d'origen txec (va néixer a Brno en 1930). Va iniciar els seus estudis de filosofia als Estats Units, però els va prosseguir a Friburg, on va ser alumne de [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]], i es va doctorar amb una tesi sobre Aristòtil. De 1966 a 1975 va ocupar una càtedra en Heidelberg, de 1975 a 1980 va ser investigador en l'Institut Max Planck i entre 1980 i 1992 va ser professor a la Universitat Lliure de Berlín. En 1992 es va fer càrrec, a més, d'una càtedra a la Universitat Catòlica de Santiago de Xile.
 
Filòsof contemporani d'origen txec (va néixer a Brno en 1930). Va iniciar els seus estudis de filosofia als Estats Units, però els va prosseguir a Friburg, on va ser alumne de [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]], i es va doctorar amb una tesi sobre Aristòtil. De 1966 a 1975 va ocupar una càtedra en Heidelberg, de 1975 a 1980 va ser investigador en l'Institut Max Planck i entre 1980 i 1992 va ser professor a la Universitat Lliure de Berlín. En 1992 es va fer càrrec, a més, d'una càtedra a la Universitat Catòlica de Santiago de Xile.
  
Ha reformulat la pregunta heideggeriana del sentit de la [[veritat|veritat]] i de l'existència del [[Dasein|''Dasein'']]'','' i ha subratllat la irreductibilitat de la [[consciència|consciència]] a la mera consciència objectual, destacant, a més, que la concepció heideggeriana de la veritat encara queda lligada a la concepció asertórica i descriptiva dels enunciats. Tugendhat es basa en la [[filosofia analítica|filosofia analítica]] anglosaxona (especialment en [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]]) per elaborar una [[semàntica|semàntica]] filosòfica formal que no redueixi el significat a l'objecte (tendència que ja és present des que [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] va formular la tasca de la filosofia primera com a estudi de l'ens quan ens). La semàntica filosòfica és l'única disciplina capaç de mostrar que la raó inherent a l'objectivació de l'enunciació no és una propietat de la consciència, sinó que és una propietat dels processos de producció i recepció del [[sentit|sentit]]. Per superar la reducció del significat al merament objectual, Tugendhat es basa també en la semàntica de [[Autor:Frege, Gottlob|Frege]] i en la seva concepció de l'[[enunciat|enunciat]]. També s'ha ocupat de la fonamentació de  l'[[ètica|ètica]], que no pot reduir-se a simple justificació teòrica de les assercions, sinó que ha de basar-se en una teoria de la intersubjectivitat.
+
Ha reformulat la pregunta heideggeriana del sentit de la [[veritat|veritat]] i de l'existència del [[Dasein|''Dasein'']]'','' i ha subratllat la irreductibilitat de la [[consciència|consciència]] a la mera consciència objectual, destacant, a més, que la concepció heideggeriana de la veritat encara queda lligada a la concepció assertòrica i descriptiva dels enunciats. Tugendhat es basa en la [[filosofia analítica|filosofia analítica]] anglosaxona (especialment en [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]]) per elaborar una [[semàntica|semàntica]] filosòfica formal que no redueixi el significat a l'objecte (tendència que ja és present des que [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] va formular la tasca de la filosofia primera com a estudi de l'ens quan ens). La semàntica filosòfica és l'única disciplina capaç de mostrar que la raó inherent a l'objectivació de l'enunciació no és una propietat de la consciència, sinó que és una propietat dels processos de producció i recepció del [[sentit|sentit]]. Per superar la reducció del significat al merament objectual, Tugendhat es basa també en la semàntica de [[Autor:Frege, Gottlob|Frege]] i en la seva concepció de l'[[enunciat|enunciat]]. També s'ha ocupat de la fonamentació de  l'[[ètica|ètica]], que no pot reduir-se a simple justificació teòrica de les assercions, sinó que ha de basar-se en una teoria de la intersubjectivitat.
  
 
{{So
 
{{So

Revisió del 23:30, 20 març 2015

Tugendhat.jpg

Avís: El títol a mostrar «Ernst Tugendhat» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Tugendhat, Ernst».

Filòsof contemporani d'origen txec (va néixer a Brno en 1930). Va iniciar els seus estudis de filosofia als Estats Units, però els va prosseguir a Friburg, on va ser alumne de Heidegger, i es va doctorar amb una tesi sobre Aristòtil. De 1966 a 1975 va ocupar una càtedra en Heidelberg, de 1975 a 1980 va ser investigador en l'Institut Max Planck i entre 1980 i 1992 va ser professor a la Universitat Lliure de Berlín. En 1992 es va fer càrrec, a més, d'una càtedra a la Universitat Catòlica de Santiago de Xile.

Ha reformulat la pregunta heideggeriana del sentit de la veritat i de l'existència del Dasein, i ha subratllat la irreductibilitat de la consciència a la mera consciència objectual, destacant, a més, que la concepció heideggeriana de la veritat encara queda lligada a la concepció assertòrica i descriptiva dels enunciats. Tugendhat es basa en la filosofia analítica anglosaxona (especialment en Wittgenstein) per elaborar una semàntica filosòfica formal que no redueixi el significat a l'objecte (tendència que ja és present des que Aristòtil va formular la tasca de la filosofia primera com a estudi de l'ens quan ens). La semàntica filosòfica és l'única disciplina capaç de mostrar que la raó inherent a l'objectivació de l'enunciació no és una propietat de la consciència, sinó que és una propietat dels processos de producció i recepció del sentit. Per superar la reducció del significat al merament objectual, Tugendhat es basa també en la semàntica de Frege i en la seva concepció de l'enunciat. També s'ha ocupat de la fonamentació de l'ètica, que no pot reduir-se a simple justificació teòrica de les assercions, sinó que ha de basar-se en una teoria de la intersubjectivitat.