Diferència entre revisions de la pàgina «Tertul·lià»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Tertuliano" a "Tertulià") |
|||
| (Hi ha 6 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{AutorWiki}} | {{AutorWiki}} | ||
{{Autor | {{Autor | ||
| − | |Nom= | + | |Nom=Tertul·lià |
}} | }} | ||
| − | Escriptor eclesiàstic llatí, nascut a Cartago, fill d'un | + | Quint Septimi Florent Tertul·lià (''Quintus Septimus Florens Tertullianus''), c. 155-160 – c. 220-240. Escriptor eclesiàstic llatí, nascut a Cartago, fill d'un centurió romà. Jurista romà primer, cap a 195 es converteix al [[cristianisme|cristianisme]] i torna al Nord d'Àfrica; allí exerceix com a prevere i destaca com a escriptor i polemista. De temperament fogós, a diferència dels altres apologistes, que s'acollien en la mesura del possible a una concordança entre [[raó|raó]] i [[fe|fe]], o entre la religió cristiana i la cultural ambiental, Tertul·lià ataca a la filosofia com a perniciosa per la [[revelació|revelació]], critica a platònics i gnòstics, i destaca el caràcter incomprensible de la fe. Dos llibres adreçats a la seva dona testimonien que es va casar amb una cristiana. |
| + | Creador de tecnicismes teològics, autor de meritòries obres apologètiques, polèmiques o ascètiques i un dels [[pares de l'Església|pares de l'Església]] llatina, Tertul·lià és recordat sobretot per la frase [[credo quia absurdum|''Credo quia absurdum'']] [crec perquè és absurd]. La seva fogositat d'esperit el va portar al montanisme, secta fundada per Montanus, en el s. II, que professava un rigorisme extrem contrari als costums de l'església primitiva i anunciava una propera segona vinguda de Crist. | ||
| + | {{ImatgePrincipal | ||
| + | |Imatge=Tertullian.jpg | ||
| + | }} | ||
{{So}} | {{So}} | ||
Revisió de 17:42, 20 set 2015
Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus), c. 155-160 – c. 220-240. Escriptor eclesiàstic llatí, nascut a Cartago, fill d'un centurió romà. Jurista romà primer, cap a 195 es converteix al cristianisme i torna al Nord d'Àfrica; allí exerceix com a prevere i destaca com a escriptor i polemista. De temperament fogós, a diferència dels altres apologistes, que s'acollien en la mesura del possible a una concordança entre raó i fe, o entre la religió cristiana i la cultural ambiental, Tertul·lià ataca a la filosofia com a perniciosa per la revelació, critica a platònics i gnòstics, i destaca el caràcter incomprensible de la fe. Dos llibres adreçats a la seva dona testimonien que es va casar amb una cristiana.
Creador de tecnicismes teològics, autor de meritòries obres apologètiques, polèmiques o ascètiques i un dels pares de l'Església llatina, Tertul·lià és recordat sobretot per la frase Credo quia absurdum [crec perquè és absurd]. La seva fogositat d'esperit el va portar al montanisme, secta fundada per Montanus, en el s. II, que professava un rigorisme extrem contrari als costums de l'església primitiva i anunciava una propera segona vinguda de Crist.