Diferència entre revisions de la pàgina «Tagore, Rabindranath»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Rabindranath |Cognom=Tagore }} <small>(en bengalí Ravîndranâtha Thâkura)</small> Poeta, literat, pintor i filòsof indi. Va néi...».) |
m (bot: - V li va nomenar cavaller, + V el va anomenar cavaller,) |
||
| (6 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
<small>(en bengalí Ravîndranâtha Thâkura)</small> | <small>(en bengalí Ravîndranâtha Thâkura)</small> | ||
| − | Poeta, literat, pintor i filòsof indi. Va néixer a Calcuta en el si d'una família acomodada, (era fill del també filòsof i filántropo Debendranath Tagore). En la seva infància, Ravîndranâtha Thâkura | + | Poeta, literat, pintor i filòsof indi. Va néixer a Calcuta en el si d'una família acomodada, (era fill del també filòsof i filántropo Debendranath Tagore). En la seva infància, Ravîndranâtha Thâkura –aquest és el seu nom en llengua bengalí– ja va demostrar dots poètics i va publicar el seu primer llibre a 17 anys. Entre 1877 i 1888 va cursar estudis de dret, música i literatura a Anglaterra. De tornada a l'Índia es va ocupar de l'administració de les propietats de la seva família i va prosseguir la seva activitat literària en la qual barreja aspectes bàsics de la literatura índia amb els de la literatura anglesa (d'autors com Percy Bysshe Shelley, Thomas Moore o William Wordsworth). |
| − | Aquesta fusió, que no és només estilística, va contribuir de manera decisiva al coneixement mutu entre la civilització índia i l'occidental. El contacte amb la població li va obrir els ulls davant la pobresa i l'endarreriment, tema del que tracta en molts dels seus relats, i li va fer interessar-se vívament per les tradicions populars. La seva activitat intel·lectual va ser incessant, convertint-se en l'autor indi més important del seu temps. Va escriure nombrosos relats, poemes, novel·les, obres de teatre. Activitat que va compaginar amb la composició musical i amb nombroses conferències i cursos impartits per diverses universitats en molts | + | Aquesta fusió, que no és només estilística, va contribuir de manera decisiva al coneixement mutu entre la civilització índia i l'occidental. El contacte amb la població li va obrir els ulls davant la pobresa i l'endarreriment, tema del que tracta en molts dels seus relats, i li va fer interessar-se vívament per les tradicions populars. La seva activitat intel·lectual va ser incessant, convertint-se en l'autor indi més important del seu temps. Va escriure nombrosos relats, poemes, novel·les, obres de teatre. Activitat que va compaginar amb la composició musical i amb nombroses conferències i cursos impartits per diverses universitats en molts països. En el desenvolupament d'aquesta febril activitat va mantenir contacte amb alguns dels pensadors i científics més destacats del seu temps, especialment amb [[Autor:Einstein, Albert|Einstein]] ([[Recurs:Tagore,_R._i_Einstein,_A:_la_naturalesa_de_la_realitat|veg. text]]). |
En 1901 va fundar una escola en les seves propietats de Santiniketan, orientada a la consecució de la formació harmònica de l'home, entesa com una unitat entre l'individu i el esperit humà universal». Aquesta orientació humanista i [[mística|mística]] traspassa tota l'obra de Tagore. Però no només la seva obra literària, escrita en llengua bengalí i marcada per un intens lirisme, està marcada per aquest aspecte místic, sinó que també en l'àmbit del polític es tradueix en un profund internacionalisme i humanisme. | En 1901 va fundar una escola en les seves propietats de Santiniketan, orientada a la consecució de la formació harmònica de l'home, entesa com una unitat entre l'individu i el esperit humà universal». Aquesta orientació humanista i [[mística|mística]] traspassa tota l'obra de Tagore. Però no només la seva obra literària, escrita en llengua bengalí i marcada per un intens lirisme, està marcada per aquest aspecte místic, sinó que també en l'àmbit del polític es tradueix en un profund internacionalisme i humanisme. | ||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
En 1921 la seva escola de Santiniketan es va convertir a la Universitat Internacional Visva-Bharati. | En 1921 la seva escola de Santiniketan es va convertir a la Universitat Internacional Visva-Bharati. | ||
| − | En 1913 se li va concedir Premi Nobel de Literatura, i en 1915 el rei Jordi V | + | En 1913 se li va concedir Premi Nobel de Literatura, i en 1915 el rei Jordi V el va anomenar cavaller, dignitat a la qual va renunciar quatre anys més tard, arran de la matança d'Amritsar en la qual les tropes colonials britàniques van matar a més de 400 manifestants indis desarmats. |
| − | Entre les seves | + | Entre les seves nombroses obres destaquen: ''Gitanyjali'' (''Ofrena de càntics,'' 1910), ''The Crescent Moon'' (1913), ''The Gardener ''(1913) i ''Lovers Gift and Crossing'' (1918). |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=tagore.gif | |Imatge=tagore.gif | ||
Revisió de 12:15, 30 gen 2018
Avís: El títol a mostrar «Rabindranath Tagore» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Tagore, Rabindranath».
(en bengalí Ravîndranâtha Thâkura)
Poeta, literat, pintor i filòsof indi. Va néixer a Calcuta en el si d'una família acomodada, (era fill del també filòsof i filántropo Debendranath Tagore). En la seva infància, Ravîndranâtha Thâkura –aquest és el seu nom en llengua bengalí– ja va demostrar dots poètics i va publicar el seu primer llibre a 17 anys. Entre 1877 i 1888 va cursar estudis de dret, música i literatura a Anglaterra. De tornada a l'Índia es va ocupar de l'administració de les propietats de la seva família i va prosseguir la seva activitat literària en la qual barreja aspectes bàsics de la literatura índia amb els de la literatura anglesa (d'autors com Percy Bysshe Shelley, Thomas Moore o William Wordsworth).
Aquesta fusió, que no és només estilística, va contribuir de manera decisiva al coneixement mutu entre la civilització índia i l'occidental. El contacte amb la població li va obrir els ulls davant la pobresa i l'endarreriment, tema del que tracta en molts dels seus relats, i li va fer interessar-se vívament per les tradicions populars. La seva activitat intel·lectual va ser incessant, convertint-se en l'autor indi més important del seu temps. Va escriure nombrosos relats, poemes, novel·les, obres de teatre. Activitat que va compaginar amb la composició musical i amb nombroses conferències i cursos impartits per diverses universitats en molts països. En el desenvolupament d'aquesta febril activitat va mantenir contacte amb alguns dels pensadors i científics més destacats del seu temps, especialment amb Einstein (veg. text).
En 1901 va fundar una escola en les seves propietats de Santiniketan, orientada a la consecució de la formació harmònica de l'home, entesa com una unitat entre l'individu i el esperit humà universal». Aquesta orientació humanista i mística traspassa tota l'obra de Tagore. Però no només la seva obra literària, escrita en llengua bengalí i marcada per un intens lirisme, està marcada per aquest aspecte místic, sinó que també en l'àmbit del polític es tradueix en un profund internacionalisme i humanisme.
En 1921 la seva escola de Santiniketan es va convertir a la Universitat Internacional Visva-Bharati.
En 1913 se li va concedir Premi Nobel de Literatura, i en 1915 el rei Jordi V el va anomenar cavaller, dignitat a la qual va renunciar quatre anys més tard, arran de la matança d'Amritsar en la qual les tropes colonials britàniques van matar a més de 400 manifestants indis desarmats.
Entre les seves nombroses obres destaquen: Gitanyjali (Ofrena de càntics, 1910), The Crescent Moon (1913), The Gardener (1913) i Lovers Gift and Crossing (1918).