Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Schlegel, Friedrich»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Friedrich |Cognom=Schlegel }} <small>(Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel)</small> Escriptor, filòleg i teòric de l'estètica rom...».)
 
m (bot: - superat -a través d'una subjectivitat guanyada al llarg de la història-, + superat –a través d'una subjectivitat guanyada al llarg de la història–,)
Línia 10: Línia 10:
 
El seu estudi de la filologia clàssica li va conduir a la diferenciació entre una poesia ''objectiva'', pròpia del món clàssic, i una poesia ''interessant,'' pròpia de l'època moderna. Distinció paral·lela a l'efectuada per [[Autor:Schiller, Friedrich|Schiller]] entre poesia ingènua i sentimental.
 
El seu estudi de la filologia clàssica li va conduir a la diferenciació entre una poesia ''objectiva'', pròpia del món clàssic, i una poesia ''interessant,'' pròpia de l'època moderna. Distinció paral·lela a l'efectuada per [[Autor:Schiller, Friedrich|Schiller]] entre poesia ingènua i sentimental.
  
Juntament amb el seu germà, però potser de manera més destacada, representa la plena presa de consciència [[estètica|estètica]] del [[romanticisme|romanticisme]] alemany, i concep la lectura de la literatura com un doble procés, alhora literari i filosòfic. En la seva presa de consciència del procés de lectura i interpretació (hermenèutica) dels textos, Friedrich Schlegel declara la necessitat simultània de distanciar-se d'aquests, a través d'una ''ironia'', alhora que declara la necessitat d'una [[hermenèutica|hermenèutica]] que ens permet sentir-nos identificats amb altres esperits de la història i copartícipes en la cultura universal. Com a teòric de la poesia rebutja la mera nostàlgia del classicisme del món antic, que ha de ser recuperat i superat -a través d'una subjectivitat guanyada al llarg de la història-, i renovar així el caràcter objectiu de la cultura clàssica des d'una perspectiva superior que involucri un procés d'autoreflexió. Això li condueix a la possibilitat de concebre una poesia transcendental, entesa com a condició de possibilitat d'una poesia que sigui, alhora, poesia de la poesia.
+
Juntament amb el seu germà, però potser de manera més destacada, representa la plena presa de consciència [[estètica|estètica]] del [[romanticisme|romanticisme]] alemany, i concep la lectura de la literatura com un doble procés, alhora literari i filosòfic. En la seva presa de consciència del procés de lectura i interpretació (hermenèutica) dels textos, Friedrich Schlegel declara la necessitat simultània de distanciar-se d'aquests, a través d'una ''ironia'', alhora que declara la necessitat d'una [[hermenèutica|hermenèutica]] que ens permet sentir-nos identificats amb altres esperits de la història i copartícipes en la cultura universal. Com a teòric de la poesia rebutja la mera nostàlgia del classicisme del món antic, que ha de ser recuperat i superat –a través d'una subjectivitat guanyada al llarg de la història–, i renovar així el caràcter objectiu de la cultura clàssica des d'una perspectiva superior que involucri un procés d'autoreflexió. Això li condueix a la possibilitat de concebre una poesia transcendental, entesa com a condició de possibilitat d'una poesia que sigui, alhora, poesia de la poesia.
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=schlegef.gif
 
|Imatge=schlegef.gif

Revisió del 19:46, 16 set 2017

Schlegef.gif

Avís: El títol a mostrar «Friedrich Schlegel» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Schlegel, Friedrich».

(Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel)

Escriptor, filòleg i teòric de l'estètica romàntica alemanya. Va néixer a Hannover. Va estudiar dret i història i filologia clàssica en Gotinga i Leipzig. Es va traslladar a Jena, on va fundar el cercle romàntic «Athenaeum" en 1798 (al que també va pertànyer el seu germà August Schlegel. Posteriorment, va impartir classes a París i Colònia, abans de convertir-se al catolicisme i posar-se al servei de la cort austríaca. El seu últim període a Viena va estar marcat per una orientació més mística i religiosa.

El seu estudi de la filologia clàssica li va conduir a la diferenciació entre una poesia objectiva, pròpia del món clàssic, i una poesia interessant, pròpia de l'època moderna. Distinció paral·lela a l'efectuada per Schiller entre poesia ingènua i sentimental.

Juntament amb el seu germà, però potser de manera més destacada, representa la plena presa de consciència estètica del romanticisme alemany, i concep la lectura de la literatura com un doble procés, alhora literari i filosòfic. En la seva presa de consciència del procés de lectura i interpretació (hermenèutica) dels textos, Friedrich Schlegel declara la necessitat simultània de distanciar-se d'aquests, a través d'una ironia, alhora que declara la necessitat d'una hermenèutica que ens permet sentir-nos identificats amb altres esperits de la història i copartícipes en la cultura universal. Com a teòric de la poesia rebutja la mera nostàlgia del classicisme del món antic, que ha de ser recuperat i superat –a través d'una subjectivitat guanyada al llarg de la història–, i renovar així el caràcter objectiu de la cultura clàssica des d'una perspectiva superior que involucri un procés d'autoreflexió. Això li condueix a la possibilitat de concebre una poesia transcendental, entesa com a condició de possibilitat d'una poesia que sigui, alhora, poesia de la poesia.