Fernando Savater



Filòsof espanyol nascut a Sant Sebastià en 1947. Professor d'ètica a la Universitat del País Basc i autor de nombroses obres que conreen els més variats gèneres, especialment el periodístic i l'assaig filosòfic, encara que també ha escrit novel·la i teatre. Juntament amb Javier Prada codirigeix la revista «Claus de raó pràctica». Actualment és catedràtic de filosofia a la Universitat Complutense de Madrid.

Els seus autors predilectes han estat: els il·lustrats francesos (sobretot Voltaire i Sade), Spinoza, Schopenhauer, Nietzsche i Cioran. Tots ells insisteixen en la crítica com a mètode general i fonamental per a il·luminar i alimentar una possible raó pràctica que no caigui en el conformisme sinó que sigui esperó per a dinamitzar la pròpia vida i la societat, partint sempre de la llibertat com a pressupost.

Tot el pensament d'aquest autor podria resumir-se amb el títol d'una de les seves obres més importants: «Invitació a l'ètica». Però entenent per tal, no una ètica normativa sinó tot el contrari, una ètica de la convicció que sigui alhora nova i clàssica, és a dir, que parteixi de la base que no tot val per igual, que hi ha raons per a preferir un tipus d'actuació a unes altres, i que aquestes raons sorgeixen precisament d'un nucli no transcendent, sinó immanent a l'home. I entenent pel concepte de «Bé» allò que l'home realment vol, no allò que simplement deu o pot fer, i aquest voler s'il·lumina sempre des de la perspectiva de la llibertat. En les seves pròpies paraules: «No volgués que d'aquest llibre el lector tragués quatre o cinc normes ni tampoc un codi, sinó autèntic alè». En aquest sentit, l'ètica mai renuncia o ajorna el seu voler, perquè precisament s'oposa a la instrumentalització de l'home, no només per altres homes sinó també per si mateix. L'essencial d'aquest plantejament és que es basa en una ètica autoafirmativa: l'ètica com amor propi.

Però aquest home insurrecte, que practica una ètica pròpia i que està disposat a reivindicar la seva autonomia i a substituir la política per l'ètica, s'ensopega sempre amb la manipulació que l'Estat ha realitzat durant segles en l'espècie humana. En llibres com a Pamflet contra el Tot o en L'Estat i les seves criatures ens parla dels recursos de l'Estat omnipotent que pretén manipular a l'individu, i del desmesurat poder que han pres els estats moderns burocratitzats que pretenen legislar sobre les nostres vides. Estat Diví o Estat terapèutic, és el mateix.

L'obra de Fernando Savater no s'esgota en els seus nombrosos llibres publicats, sinó que es perllonga en les seves nombroses intervencions en la premsa escrita (especialment en el diari “El País”), tractant tot tipus de qüestions relacionades amb la vida política i amb l'ètica. En aquest sentit destaquen els seus atacs a tota classe de nacionalismes i la seva vinculació amb partits com UPD (Unión Progreso y Democracia, partit que es va disoldre per manca de representants) i després amb el partit Ciudadanos. Ha estat especialment virulent contra el nacionalisme basc i contra moviment independentista de Catalunya.

• Bibliografia:Obres de Fernando Savater