Emilia Marró Bazán

Escriptora espanyola, nascuda a la Corunya, de família noble i acomodada; en la seva joventut va viure una atmosfera d'igualtat entre els sexes, a causa de les idees liberals del seu culte pare. Va completar la seva educació amb viatges per diversos països d'Europa. Després de traslladar-se a Madrid a causa del seu matrimoni, va participar activament en la vida cultural de la ciutat col·laborant en diverses revistes culturals. Per la seva condició de dona, i malgrat estar presidint l'Ateneu de Madrid i ser escriptora famosa (La qüestió palpitant, escrits de 1882-83; Els pazos d'Ulloa, 1886; La mare naturalesa, 1887), no fou acceptada com a membre de la Reial Acadèmia de la Llengua, encara que va tenir l'honor de ser la primera dona per la qual va ser creada una càtedra a Madrid. Va generalitzar la discriminació feta en la seva persona lluitant, amb els seus escrits, per l'autonomia i la valoració de la dona. Va ser nomenada consellera del Ministeri d'Instrucció Pública i, en 1892, fundo la Biblioteca de la Dona.

Se la considera, juntament amb Concepción Arenal, una de les iniciadoras del feminisme a Espanya.