Mostra la font per a Melissos de Samos

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Melissos de Samos
}}
Filòsof [[presocràtics|presocràtic]] i polític grec. Originari de l'illa de Samos, Melissos, fill d'Itàgenes, va destacar com a estrateg. L'any 441 aC va derrotar a l'armada atenesa infligint una important derrota a Pèricles que en aquell temps bloquejava Samos. Va ser contemporani d'[[Autor:Empèdocles|Empèdocles]], [[Autor:Anaxàgores|Anaxàgores]], [[Autor:Herodot|Herodot]], [[Autor:Leucip|Leucip]] i [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]]. Malgrat ser d'origen samio, Melissos va prosseguir la filosofia dels [[eleàtica, escola|eleates]] i, segons alguns, va ser deixeble de [[Autor:Zenó d'Elea|Zenó d'Elea]]. La informació que posseïm d'ell ens la proporcionen Tucídides, Aristòtil i Simplici, que cita fragments de la seva obra: ''Sobre la naturalesa o sobre l'ésser,'' escrita en prosa i sense les ressonàncies religioses del poema de Parmènides.

Com a filòsof no es va limitar a seguir els raonaments eleàtics, sinó que va mostrar originalitat i es va oposar als [[pluralisme|pluralistes]] i als [[atomisme|atomistes]]. Va acceptar, com [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]], que l'ésser és un i indivisible; no generat i etern; homogeni, immòbil, sense canvi i solament accessible a la raó. També com l'eleata va declarar que els sentits solament ens ofereixen mera [[Grec::δόξα]] (''[[doxa]]'', opinió) i, per tant, no ens revelen la [[Grec::ἀλήθεια]] (''[[aletheia]]'', veritat). Però a diferència de Parmènides, que comparava l'ésser amb una esfera, Melissos el declara il·limitat i infinit, com el [[Grec::ἄπειρον]] (''[[àpeiron]]'') d'[[Autor:Anaximandre|Anaximandre]], utilitzant el sentit d'infinit i il·limitat tant espacialment com temporalment. En contra dels atomistes negava la possibilitat del [[buit|buit]], ja que l'identificava amb el [[no-res]] o el no-ser. La mateixa inexistència del buit la utilitzava per a reforçar el caràcter immòbil de l'ésser, ja que en ser tot un ''plenum'' no pot tampoc moure's. De la mateixa manera argumentava contra la teoria d'[[Autor:Anaxímenes|Anaxímenes]] de la condensació i rarefacció ( <ref>«no existeix més plenament en una direcció, la qual cosa impediria la seva cohesió (o l'ésser continu), ni més feblement en una altra, sinó que tot està ple del que és.»
{{Ref|Ref=Melissos de Samos, (citat de W.K.C. Guthrie, ''Historia de la filosofía griega,'' Gredos, Madrid vol. II, p. 116).|Cita=true}}</ref> [[Recurs:cita de Melissos de Samos|veg. citació]]), i declarava en ser incorpori (sense ''sôma''), perquè no té parts ni pot dividir-se.

[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] li va combatre amb duresa declarant que tot el seu pensament era una sèrie de deduccions que procedien d'un absurd inicial i que, a més, es basava sovint en fal·làcies. (''Metafísica, ''986b; ''Física,'' 185a, 186a; ''Refutacions sofístiques,'' 167b, 181a.)

----
<references>

{{ImatgePrincipal
|Imatge=Melissos_3.jpg
}}
{{So}}

{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Samos
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia antiga
}}
{{InfoWiki}}