Diferència entre revisions de la pàgina «Lavoisier, Antoine Laurent»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Luis" a "Lluís") |
m (Text de reemplaçament - "Assajo" a "Assaig") |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Lavoisier | |Cognom=Lavoisier | ||
}} | }} | ||
| − | Eminent científic francès, un dels fundadors de la química moderna, membre de l'Acadèmia de Ciències des de 1768. Durant la Revolució, amb que els seus ideals en principi simpatitzava, va treballar en l'estudi dels nous pesos i mesures. Però la mort de Lluís XVI li va fer passar a l'oposició. Va ser condemnat en l'època del terror i, encara que va demanar que es prorrogués la seva execució per tenir temps de finalitzar determinats experiments i càlculs, va ser guillotinat en la data prevista en la sentència. Descobreix, al mateix temps que Priestley, la teoria de la combustió com a combinació de l'oxigen amb altres substàncies, i desenvolupa aquesta tesi en la seva obra ''Tractat elemental de química'' (1789). Va rebutjar l'antiga teoria del flogist i va basar la química en el principi de la conservació de la matèria i, juntament amb Guytón de Morveau, va establir en l'obra '' | + | Eminent científic francès, un dels fundadors de la química moderna, membre de l'Acadèmia de Ciències des de 1768. Durant la Revolució, amb que els seus ideals en principi simpatitzava, va treballar en l'estudi dels nous pesos i mesures. Però la mort de Lluís XVI li va fer passar a l'oposició. Va ser condemnat en l'època del terror i, encara que va demanar que es prorrogués la seva execució per tenir temps de finalitzar determinats experiments i càlculs, va ser guillotinat en la data prevista en la sentència. Descobreix, al mateix temps que Priestley, la teoria de la combustió com a combinació de l'oxigen amb altres substàncies, i desenvolupa aquesta tesi en la seva obra ''Tractat elemental de química'' (1789). Va rebutjar l'antiga teoria del flogist i va basar la química en el principi de la conservació de la matèria i, juntament amb Guytón de Morveau, va establir en l'obra ''Assaig de nomenclatura química'' (1787) les bases de la nomenclatura química moderna. Va descobrir que l'aire no és un cos simple, sinó una barreja de gasos; va inventar un calorímetre per estudiar la respiració i els mecanismes de la combustió interna dels éssers vius i va establir que l'aigua és un compost d'hidrogen i oxigen, la va descompondre i després la va sintetitzar experimentalment en el laboratori amb la col·laboració de Meusnier. La seva activitat va permetre crear les bases de l'[[atomisme|atomisme]] científic modern. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
Revisió del 23:30, 18 jul 2015
Avís: El títol a mostrar «Antoine Laurent Lavoisier» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Lavoisier, Antoine Laurent».
Eminent científic francès, un dels fundadors de la química moderna, membre de l'Acadèmia de Ciències des de 1768. Durant la Revolució, amb que els seus ideals en principi simpatitzava, va treballar en l'estudi dels nous pesos i mesures. Però la mort de Lluís XVI li va fer passar a l'oposició. Va ser condemnat en l'època del terror i, encara que va demanar que es prorrogués la seva execució per tenir temps de finalitzar determinats experiments i càlculs, va ser guillotinat en la data prevista en la sentència. Descobreix, al mateix temps que Priestley, la teoria de la combustió com a combinació de l'oxigen amb altres substàncies, i desenvolupa aquesta tesi en la seva obra Tractat elemental de química (1789). Va rebutjar l'antiga teoria del flogist i va basar la química en el principi de la conservació de la matèria i, juntament amb Guytón de Morveau, va establir en l'obra Assaig de nomenclatura química (1787) les bases de la nomenclatura química moderna. Va descobrir que l'aire no és un cos simple, sinó una barreja de gasos; va inventar un calorímetre per estudiar la respiració i els mecanismes de la combustió interna dels éssers vius i va establir que l'aigua és un compost d'hidrogen i oxigen, la va descompondre i després la va sintetitzar experimentalment en el laboratori amb la col·laboració de Meusnier. La seva activitat va permetre crear les bases de l'atomisme científic modern.