Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Lassalle, Ferdinand»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Ferdinand |Cognom=Lassalle }} Polític i escriptor alemany. Va néixer a Breslau, en el si d'una família d'origen jueu (el seu aut...».)
 
m (Text de reemplaçament - "democracia" a "democràcia")
 
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Lassalle
 
|Cognom=Lassalle
 
}}
 
}}
Polític i escriptor alemany. Va néixer a Breslau, en el si d'una família d'origen jueu (el seu autèntic cognom era Lassel). Va estudiar a Berlín on va estar fortament influenciat pel [[Dreta i esquerra hegeliana|hegelianisme d'esquerra]] i per la filosofia de [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]] a la qual interpretava des d'una posició [[materialisme|materialista]]. Ja en la seva època berlinesa es va interessar pels ideals socialistes, que es van reforçar arran de la seva posterior estada a París, ciutat en la qual, en 1844, va entrar en contacte amb [[Autor:Marx,_Karl|Marx]] i [[Autor:Engels, Friedrich|Engels]] amb els qui va mantenir estrets contactes, encara que posteriorment es va distanciar de les tesis defensades per aquests. Va participar en el moviment polític socialista alemany, raó per la qual va ser empresonat en 1849. Va ser president de l'Associació General de Treballadors Alemanys fundada en Leipzig en 1863, encara que aviat es va traslladar a Suïssa on va morir a conseqüència d'un duel per motius amorosos, la qual cosa no va deixar de ser ridiculitzada per Marx, qui el va combatre en la seva obra ''El programa de Gotha''. En contra de les tesis de Marx i de l'ala més radical de l'Associació, va advocar per una tàctica evolucionista i basada en la legalitat. Des de llavors va ser un dels teòrics de la socialdemocracia alemanya que el corrent [[marxisme|marxista]] va ratllar de [[revisionisme|revisionista]]. Entre les seves obres destaquen: ''Filosofia del malenconiós Heràclit d'Efes'' (1811); ''Programa dels obrers'' (1812); ''Capital i treball'' (1864).
+
Polític i escriptor alemany. Va néixer a Breslau, en el si d'una família d'origen jueu (el seu autèntic cognom era Lassel). Va estudiar a Berlín on va estar fortament influenciat pel [[Dreta i esquerra hegeliana|hegelianisme d'esquerra]] i per la filosofia de [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]] a la qual interpretava des d'una posició [[materialisme|materialista]]. Ja en la seva època berlinesa es va interessar pels ideals socialistes, que es van reforçar arran de la seva posterior estada a París, ciutat en la qual, en 1844, va entrar en contacte amb [[Autor:Marx,_Karl|Marx]] i [[Autor:Engels, Friedrich|Engels]] amb els qui va mantenir estrets contactes, encara que posteriorment es va distanciar de les tesis defensades per aquests. Va participar en el moviment polític socialista alemany, raó per la qual va ser empresonat en 1849. Va ser president de l'Associació General de Treballadors Alemanys fundada en Leipzig en 1863, encara que aviat es va traslladar a Suïssa on va morir a conseqüència d'un duel per motius amorosos, la qual cosa no va deixar de ser ridiculitzada per Marx, qui el va combatre en la seva obra ''El programa de Gotha''. En contra de les tesis de Marx i de l'ala més radical de l'Associació, va advocar per una tàctica evolucionista i basada en la legalitat. Des de llavors va ser un dels teòrics de la socialdemocràcia alemanya que el corrent [[marxisme|marxista]] va ratllar de [[revisionisme|revisionista]]. Entre les seves obres destaquen: ''Filosofia del malenconiós Heràclit d'Efes'' (1811); ''Programa dels obrers'' (1812); ''Capital i treball'' (1864).
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Ferdinand Lassalle.jpg
 
|Imatge=Ferdinand Lassalle.jpg

Revisió de 18:20, 22 abr 2015



Ferdinand Lassalle.jpg

Avís: El títol a mostrar «Ferdinand Lassalle» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Lassalle, Ferdinand».

Polític i escriptor alemany. Va néixer a Breslau, en el si d'una família d'origen jueu (el seu autèntic cognom era Lassel). Va estudiar a Berlín on va estar fortament influenciat pel hegelianisme d'esquerra i per la filosofia de Fichte a la qual interpretava des d'una posició materialista. Ja en la seva època berlinesa es va interessar pels ideals socialistes, que es van reforçar arran de la seva posterior estada a París, ciutat en la qual, en 1844, va entrar en contacte amb Marx i Engels amb els qui va mantenir estrets contactes, encara que posteriorment es va distanciar de les tesis defensades per aquests. Va participar en el moviment polític socialista alemany, raó per la qual va ser empresonat en 1849. Va ser president de l'Associació General de Treballadors Alemanys fundada en Leipzig en 1863, encara que aviat es va traslladar a Suïssa on va morir a conseqüència d'un duel per motius amorosos, la qual cosa no va deixar de ser ridiculitzada per Marx, qui el va combatre en la seva obra El programa de Gotha. En contra de les tesis de Marx i de l'ala més radical de l'Associació, va advocar per una tàctica evolucionista i basada en la legalitat. Des de llavors va ser un dels teòrics de la socialdemocràcia alemanya que el corrent marxista va ratllar de revisionista. Entre les seves obres destaquen: Filosofia del malenconiós Heràclit d'Efes (1811); Programa dels obrers (1812); Capital i treball (1864).