Mostra la font per a Lévy-Bruhl, Lucien

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Lucien
|Cognom=Lévy-Bruhl
}}
Historiador de la filosofia, sociòleg i [[etnologia|etnòleg]] francès. Va ser professor de filosofia en l'École des Sciences Politiques i, des de 1899, en la Sorbona, universitat en la qual va ocupar el càrrec deixat per [[Autor:Boutroux, Emile|Boutroux]]. Va efectuar estudis sobre Leibniz, Descartes, sobre la filosofia racionalista i l'idealisme alemany. Però és més conegut com a sociòleg i antropòleg cultural, àmbit en el qual va estar molt influenciat per la sociologia de [[Autor:Durkheim, Émile|Durkheim]].

En ''La moral i la ciència dels costums'' (1903), Lévy-Bruhl va defensar un radical [[relativisme cultural|relativisme cultural]], al que acompanyava també un relativisme moral i la tesi de la inexistència d'una naturalesa humana universal. Per això, segons ell, no pot establir-se una jerarquia entre els costums de les societats primitives i les de les modernes. La tasca d'elaborar una moral teòrica està, doncs, destinada al fracàs, solament hi cap l'elaboració d'una ciència positiva que estudiï els costums.

Però el nucli fonamental del seu pensament s'exposa en ''Les funcions mentals de les societats inferiors'' (1910), i en ''La mentalitat primitiva ''(1922), obres en les quals va abordar l'estudi de la mentalitat primitiva, elaborant una nova tesi que posava en dubte la validesa d'una suposada raó universal i immutable. Contra un suprarracionalisme que partia del prejudici de considerar l'existència d'un pensament preracional propi de les mentalitats primitives, Lévy-Bruhl, basant-se en una abundant documentació [[etnografia|etnogràfica]], afirma que el pensament ''primitiu'' no és un estadi inferior del pensament racionalista ''civilitzat.'' Segons ell, tots dos es diferencien pel fet que el primer (al que anomena [[pensament prelògic|pensament prelògic]], però no preracional) no es basa en els principis lògics tal com els entén el pensament racional ''civilitzat.'' El pensament de les cultures mancades d'escriptura viola aparentment les nostres regles lògiques, i no es basa en el [[principi de no contradicció|principi de no contradicció]], però no per això deixa de tenir coherència. Es tracta d{{'}}''una altra'' coherència, en la qual els somnis o els presagis, per exemple, participen d'un sistema mental que, segons Lévy-Bruhl, és comú a tots els pobles ágrafos. Aquest pensament està ordenat segons el principi de ''participació,'' i en ell no existeix cap diferència entre natural i sobrenatural (com ho proven els estudis actuals de les creences màgic-religioses dels pobles primitius si aquest estudi es fa des de la [[aspectes emic i etic|perspectiva ''emic'']]), de manera que, per a l'home primitiu, el món visible dels cossos físics i el món invisible dels somnis, les ombres i les al·lucinacions, formen un tot continu i indistinguible. D'aquí la gran importància atorgada als presagis, l'adivinació i la interpretació dels somnis en la mentalitat primitiva. Aquest principi de ''participació'' estableix connexions entre diferents éssers que, donada la continuïtat entre el visible i l'invisible, poden formar part indistintament de qualsevol d'aquests dos àmbits, la qual cosa condueix a una noció de percepció diferent. Així, segons Lévy-Bruhl, en la mentalitat primitiva fins i tot la percepció dels objectes està determinada per aquest principi de ''participació,'' mentre que per a nosaltres està determinada pel principi lògic de no contradicció. Per això, per al primitiu qualsevol cos pot manifestar forces ocultes allí on nosaltres solament observem dades com a forma, pes o volum.

Amb aquesta tesi, Lévy-Bruhl feia front a un prejudici eurocèntric i propi de la mentalitat colonitzadora, i manifestava el punt de vista de l'[[altre, l'|altre]] en exposar la que, segons ell, és una radical heterogeneïtat entre la mentalitat ''primitiva'' dels pobles mancats d'escriptura, i la mentalitat moderna. Aquella no és un estadi ''inferior'' sinó, simplement, diferent. No obstant això, un altre [[antropologia cultural|antropòleg]] francès, [[Autor:Lévi-Strauss, Claude|Claude Lévi-Strauss]], va atacar aquesta concepció. Per Lévi-Strauss (''El pensament salvatge,'' 1962), Lévy-Bruhl es va deixar portar per una excessiva èmfasi posada en l'anàlisi dels aspectes més emocionals de la mentalitat primitiva, que li va impedir adonar-se que aquest tipus de pensament també incorpora les mateixes funcions lògiques de la mentalitat moderna. En les catalogacions de fenòmens naturals efectuades en les classificacions totémicas apareixen, segons Lévi-Strauss, les mateixes estructures lògiques que en qualsevol classificació pròpia de la mentalitat moderna, i fins i tot els mites revelen una lògica estructurada. No obstant això, l'obra de Lévy-Bruhl va tenir la virtut de posar de manifest el supòsit eurocèntric (propi de la mentalitat del colonitzador davant el colonitzat) amb el qual fins llavors s'havia estudiat el pensament de les societats primitives.
{{ImatgePrincipal
|Imatge=Levy bruhl1.jpg
}}
{{So
|So=Levybru.ogg
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1857/04/10
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=París
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1939/03/13
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=París
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Antropologia
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI
}}
{{InfoWiki}}