Justí

Apologista cristià del s. II. Va néixer a Flavia Neápolis, en Samaria, i va morir a Roma. Es va convertir al cristianisme tardanament, després d'haver seguit els ensenyaments filosòfics de diverses escoles. A Roma va dirigir una escola filosòfica en la qual s'exercia l'apologètica. Va escriure el Diàleg amb Trifò, obra en la qual examina la divinitat de Crist a la llum de les profecies de l'Antic Testament i critica la religió jueva. La seva inspiració és de tipus neoplatònic, i sosté la similitud de moltes tesis platòniques amb les cristianes. Va escriure també dues Apologies, en les quals defensa el cristianisme i critica el paganisme: Apologia dirigida a Marc Aureli, i la dirigida a Antonio Pio i Lucio Vero. Va ser un pensador clau per a la integració de les influències filosòfiques gregues amb el cristianisme.

Aprofitava les seves classes de filosofia per a propagar el cristianisme. Durant la seva segona visita a Roma va ser capturat, i en negar-se a fer sacrificis als déus va ser sentenciat a mort. Va ser decapitat de manera gairebé immediata vers els anys 165 a 168, durant el mandat de Mar Aureli.