Mostra la font per a Jung, Carl Gustav

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Carl Gustav
|Cognom=Jung
}}
Psiquiatre i psicòleg suís, nascut a Kesswil, Canton Thurgau. Estudia medicina a la universitat de Basilea, on es doctora en 1900, i amb Pierre Janet a París (1902-1903), i ensenya psiquiatria (1905-1913) i posteriorment psicologia (1933-1941) a la universitat de Zuric i, a partir de 1944, psicologia mèdica en la de Basilea. En 1907 coneix a [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]] i accepta la seva teoria de la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]], que abandona en 1913 per diferències teòriques i també personals, després d'iniciar-se la ruptura en ocasió del Quart Congrés de Psicoanàlisi de Munic –que es va centrar en bona part en la discussió de la seva obra– i publicar ''Transformacions i símbols de la libido ''(1912).

Del seu període psicoanalític, cal destacar el fet d'haver desenvolupat, en 1904, el seu «[[test|test]] d'associacions» (el mètode d'associar idees, també descobert per Freud), amb el qual investigava l'[[inconscient|inconscient]] dels seus pacients i, entre 1906 i 1907, la teoria dels [[complex|complexos]], així com la publicació de ''Teoria de la psicoanàlisi ''(1913). Sembla que mai havia acceptat les teories de Freud sobre l'origen sexual de les neurosis, la sexualitat infantil i el sentit de la libido. Després de trencar amb Freud, renúncia al seu lloc de professor a la universitat i es retira a la vida privada, lliurat a l'exploració del seu propi interior. A les seves pròpies teories els va donar el nom de ''psicologia analítica'' i després ''psicologia completa.''

Fruit d'aquestes primeres investigacions és el descobriment dels ''tipus psicològics'': en l'home hi ha dues actituds bàsiques, la ''introversió'' i l'''extraversió'', que determinen, amb predomini d'una sobre una altra, l'actitud vital dels individus. Per aquest mitjà explica fins i tot la dissidència d'[[Autor:Adler, Alfred|Adler]] respecte de Freud, i el que tots dos autors arribessin a conclusions diametralment oposades sobre el mateix. L'obra ''Tipus psicològics'' (1920) és la primera gran aportació de Jung a la [[psicologia|psicologia]]. Segons ella, tot individu és funció del seu propi temperament, en el qual predomina un d'aquests trets sobre l'altre. L'extravertit (motivat per factors externs) és vital i bolcat cap a l'exterior, mentre que l'introvertit (motivat per factors interns) viu per al seu interior i es mostra concentrat. Aquests trets fonamentals, però insuficients, es relacionen amb quatre funcions psicològiques, o maneres constants (oposades per parells) de respondre psíquicament davant diverses situacions: [[pensament|pensament]] i [[sentiment|sentiment]], [[sensació|sensació]] i [[intuïció|intuïció]]. D'això resulta la [[caracterologia|caracterologia]] de Jung que distingeix vuit tipus funcionals: introvertits i extravertits cerebrals, sentimentals, intuïtius i sensitius.

De 1921 a 1926 emprèn llargs viatges per Amèrica del Nord i Kenya, amb la finalitat de conèixer la cultura d'àrabs, negres i indis poble, mentre desenvolupa un gran interès per les tradicions, els [[mite|mites]] i les llegendes populars, suposant en tots ells el seu influx sobre l'[[inconscient|inconscient]], i als quals afegeix un gran entusiasme per la [[símbol|simbologia]] de l'[[alquímia|alquímia]], que descobreix arran de la lectura d'un text xinès: ''El secret de la flor d'or.'' La humanitat posseeix un [[Inconscient col·lectiu|inconscient col·lectiu]], compost per imatges i pensaments ancestrals, a manera d'herència espiritual del gènere humà, que reneix en l'inconscient de cada individu, i que es manifesten mitjançant somnis, mites, [[religió|religió]] o fantasies inconscients; a ella pertany el millor i el pitjor de la humanitat al llarg de la seva evolució. En el seu contingut destaquen els [[arquetip|''arquetips'']], que són les nocions més universals i arcaiques de la humanitat, dotades d'un gran dinamisme i poder de fascinació, i fins i tot d'una càrrega sagrada o [[numen |numinosa]], i que actuen a manera de forces inconscients sobre l'individu. Veure ([[Recurs:Jung: Psicologia col·lectiva|text de Carl Gustav Jung: Psicologia col·lectiva]]). 
Entre ells estan «la mare i el pare arquetip», com a imatges primordials del pare o de la mare, l'«ombra», o el germà ocult, o el salvatge interior, l{{'}}''anima'' i l{{'}}''animus'', que són el principi masculí racional i el femení intuïtiu comuns a tot home i dona, etc. Enfront de la força de l'inconscient col·lectiu, l'individu ha d'aconseguir supropia'' individuació, ''superant el poder de fascinació de tots aquests elements col·lectius no racionals, que l'home aconsegueix amb la seva maduració («en el llindar dels quaranta»).

La incursió cap a la [[mística|mística]] i la [[màgia|màgia]] en algunes de les seves teories, li va restar a Jung credibilitat científica. Va exercir, no obstant això, una gran influència en el desenvolupament de la psicologia, com evidencien l'existència de diverses institucions i societats jungianes de psiconálisis, com l'Institut Jung de Zuric, creat en 1948, i l'actual Societat Internacional de Psicologia Analítica. Va influir també en la psicoanàlisi existencial. La seva obra publicada és molt extensa.
{{ImatgePrincipal
|Imatge=jung3.gif
}}
{{So
|So=Jung.ogg
}}

{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1875/01/01
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Kesswil
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1961/01/01
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Küsnacht
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Basilea
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=París
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Munic
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Estada
|Enllaci=
|Lloc=Amèrica del Nord
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Estada
|Enllaci=
|Lloc=Kenya
|Incert=No
}}
{{BiblioPage
|BiblioPage=Obres de C. G. Jung 2
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI
}}

{{InfoWiki}}