Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Hiparc de Nicea»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "equinoccios" a "equinoccis")
m (bot: - 127 a. de C.. + 127 aC.)
 
(7 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{AutorWiki}}
 
{{AutorWiki}}
 
{{Autor
 
{{Autor
|Nom=Hiparco de Nicea
+
|Nom=Hiparc de Nicea
 
}}
 
}}
 
<small>(en grec [[Grec::Ἴππαρχος]])</small>
 
<small>(en grec [[Grec::Ἴππαρχος]])</small>
  
Astrònom grec nascut a Nicea de Bitínia. Va treballar a Alexandria i Rodes, on va efectuar la major part de les seves observacions entre els anys 161 al 127 a. de C.. Basant-se en els estudis dels babilonis, en els de els astrònoms alexandrins Timocharis i Aristilo però, sobretot, en les seves pròpies observacions, va elaborar el primer catàleg d'estels i va calcular la durada de l'any solar en 365 dies i 6 hores. Va ser el primer a descobrir la precesión dels equinoccis, l'excentricitat aparent del sol i irregularitats en el moviment de la lluna. Com a defensor del geocentrisme, va intentar conciliar la creença en el moviment circular i uniforme dels cossos celestes amb les observacions. Se li atribueix la invenció de l'astrolabio. Les seves dades i càlculs van ser utilitzats per [[Autor:Ptolomeu, Claudio|Claudio Ptolomeu]], que el seu ''Almagest'' va constituir la base del [[cosmologia|modelo geocèntric del món]].
+
Astrònom grec nascut a Nicea de Bitínia. Va treballar a Alexandria i Rodes, on va efectuar la major part de les seves observacions entre els anys 161 al 127 aC. Basant-se en els estudis dels babilonis, en els dels astrònoms alexandrins Timocharis i Aristilo però, sobretot, en les seves pròpies observacions, va elaborar el primer catàleg d'estels i va calcular la durada de l'any solar en 365 dies i 6 hores. Va ser el primer a descobrir la precesión dels equinoccis, l'excentricitat aparent del sol i irregularitats en el moviment de la lluna. Com a defensor del geocentrisme, va intentar conciliar la creença en el moviment circular i uniforme dels cossos celestes amb les observacions. Se li atribueix la invenció de l'astrolabio. Les seves dades i càlculs van ser utilitzats per [[Autor:Ptolemeu, Claudi|Claudi Ptolemeu]], que el seu ''Almagest'' va constituir la base del [[cosmologia|model geocèntric del món]].
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=hiparco.gif
 
|Imatge=hiparco.gif

Revisió de 16:45, 15 oct 2017

Hiparco.gif

(en grec Ἴππαρχος)

Astrònom grec nascut a Nicea de Bitínia. Va treballar a Alexandria i Rodes, on va efectuar la major part de les seves observacions entre els anys 161 al 127 aC. Basant-se en els estudis dels babilonis, en els dels astrònoms alexandrins Timocharis i Aristilo però, sobretot, en les seves pròpies observacions, va elaborar el primer catàleg d'estels i va calcular la durada de l'any solar en 365 dies i 6 hores. Va ser el primer a descobrir la precesión dels equinoccis, l'excentricitat aparent del sol i irregularitats en el moviment de la lluna. Com a defensor del geocentrisme, va intentar conciliar la creença en el moviment circular i uniforme dels cossos celestes amb les observacions. Se li atribueix la invenció de l'astrolabio. Les seves dades i càlculs van ser utilitzats per Claudi Ptolemeu, que el seu Almagest va constituir la base del model geocèntric del món.