Heràclides Pòntic

(en grec Ἡρακλείδης ὁ Ποντικός)

Heràclides Pòntic, nascut a Heraclea en el Pont, filòsof i matemàtic grec platònic de la primera generació de l'Acadèmia. Va substituir a Plató durant el tercer viatge que aquest va realitzar a Siracusa. Contemporani de Èudox, també es va ocupar d'astronomia, geometria i aritmètica, a més d'escriure relats literaris plens de fantasia. Uns anys després de la mort de Plató se'n va anar a Heraclea on va fundar una escola.

Va acceptar algunes tesis de Demòcrit en afirmar que el món es compon de corpuscles lliures en l'espai, amb què el seu mitjà la divinitat ha construït el món. No obstant això, per a ell, els astres són autèntiques divinitats, com diví és l'èter infinit que omple tot el cosmos i del qual procedeixen les ànimes. Però, sens dubte, el més important d'Heràclides Pòntic és la seva teoria astronòmica segons la qual la Terra està en el centre de l'univers, encara que és ella qui es mou i gira entorn del seu eix, romanent fix la resta del cosmos, a excepció de Venus i Mercuri, que giraven entorn del Sol, i d'aquest mateix, que girava al voltant de la Terra.

Marcià Capel·la, del s. V dC, esmenta la seva hipòtesi, que ha estat considerada un precedent del sistema astronòmic de Tycho-Brahe, amb el qual guarda una certa semblança (en Tycho-Brahe, tots els planetes, a excepció de la Terra, giren al voltant del Sol, i, aquest, al voltant de la Terra que, immòbil, ocupa el centre de l'univers). També Copèrnic el cita com un dels seus precursors.

Altres autors que havien afirmat el moviment de la terra són: Filolau de Crotona, Hicetes de Siracusa i Ecfant.

---

La imatge correspon a una moneda d'Heraclea