Carl Gustav Hempel

Filòsof alemany, nascut a 1905 en Oranienburg. En els anys trenta se'n va anar als EUA, on va adoptar la nacionalitat nord-americana; va ensenyar a Nova York, Yale, Princeton i Pittsburgh. En la seva joventut es va relacionar amb l'empirisme lògic i el Cercle de Viena, encara que va criticar després el seu requisit de verificabilitat estricta (veg. text), i és un dels principals expositors de l'anomenada concepció heretada de la ciència. Les seves dues obres principals, L'explicació científica (1965) i Filosofia de la ciència natural (1966), es consideren obres fonamentals d'aquesta orientació clàssica de la ciència.

Juntament amb J.R. Oppenheim va exposar l'anomenat model nomològic-deductiu d'explicació científica (en un article publicat en 1948 titulat Estudis sobre la lògica de l'explicació): explicar un fet consisteix a deduir l'enunciat que descriu aquest fet partint de lleis científiques generals i de condicions inicials particulars. Al seu torn, explicar una llei consisteix a deduir-la d'altres lleis més generals (veg. citació). Per a estudiar alguns dels problemes que presenta la confirmació en la inducció va proposar, en 1945, la denominada paradoxa de la confirmació, també anomenada paradoxa de Hempel o paradoxa dels corbs.

En la seva obra Aspectes de l'explicació científica (1965), Hempel va estudiar també diversos models d'explicació estadística per a donar compte de les formes probabilístiques que adopten moltes ciències. Fonamentalment va establir dos models d'explicació estadística: un model deductiu, segons el qual les regularitats estadístiques es dedueixen de lleis estadístiques més generals, i un model inductiu, segons el qual, els fets individuals també han d'explicar-se a partir de lleis estadístiques sota els quals se subsumeixen.

• Bibliografia:Obres de Carl Gustav Hempel