Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Heller, Agnes»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Francfort" a "Frankfurt")
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Heller
 
|Cognom=Heller
 
}}
 
}}
Sociòloga i filòsofa hongaresa contemporània. Va néixer a Budapest en 1929. Es va formar filosòficament en el cercle de Budapest com a deixebla de [[Autor:Lukács, Georg|G. Lukács]], de qui després va ser assistent a la universitat fins que tots dos en van ser expulsats, en 1958, per discrepàncies amb la política i la ideologia soviètica. Durant aquesta època va mantenir contactes filosòfics amb el grup de [[Autor:Bloch, Ernst|Ernst Bloch]]. A partir de 1963 va ser investigadora en l'Institut d'Investigacions Sociològiques de Budapest, del qual també va ser expulsada per haver signat un manifest en contra de l'ocupació soviètica de Txecoslovàquia en 1968. La seva principal activitat es va centrar en l'estudi sociològic de la vida quotidiana, l'estudi de la [[llibertat|llibertat]], l'estudi d'una [[valors, teoria dels|teoria dels valors]], i en l'elaboració d'una [[antropologia filosòfica|antropologia]] d'inspiració [[marxisme|marxista]].
+
Sociòloga i filòsofa hongaresa contemporània. Va néixer a Budapest en 1929. Va morirl el divendres 19 de juliol de 2019 al 90 anys. De família jueva va sobreviure a l'Holocaust a Budapest.
 +
 
 +
Es va formar filosòficament en el cercle de Budapest com a deixebla de [[Autor:Lukács, Georg|G. Lukács]], de qui després va ser assistent a la universitat fins que tots dos en van ser expulsats, en 1958, per discrepàncies amb la política i la ideologia soviètica. Durant aquesta època va mantenir contactes filosòfics amb el grup de [[Autor:Bloch, Ernst|Ernst Bloch]]. A partir de 1963 va ser investigadora en l'Institut d'Investigacions Sociològiques de Budapest, del qual també va ser expulsada per haver signat un manifest en contra de l'ocupació soviètica de Txecoslovàquia en 1968. La seva principal activitat es va centrar en l'estudi sociològic de la vida quotidiana, l'estudi de la [[llibertat|llibertat]], l'estudi d'una [[valors, teoria dels|teoria dels valors]], i en l'elaboració d'una [[antropologia filosòfica|antropologia]] d'inspiració [[marxisme|marxista]].
  
 
En 1973, a partir de la «condemna oficial» de les seves concepcions filosòfiques per part de les autoritats hongareses, va emigrar a Austràlia, on va ser professora a Adelaide. Durant aquesta època va seguir interessant-se especialment per l'antropologia filosòfica i va prosseguir els seus estudis sobre la vida quotidiana i la teoria de les necessitats. Aquestes reflexions entren en relació crítica amb les tesis dels exponents de  l'[[escola de Frankfurt|escola frankfurtiana]], especialment amb [[Autor:Jürgen Habermas|Habermas]], però també amb [[Autor:Apel, Karl-Otto|KO Apel]]. Actualment és professora en la càtedra Hannah Arendt de la New School Social Research de Nova York, on segueix les seves investigacions centrades en la [[raó teòrica |raó pràctica]] i la reflexió [[ètica|ètica]], en diàleg crític amb les tesis de [[Autor:Rorty, Richard|Rorty]] i de [[Autor:Rawls, John|Rawls]].
 
En 1973, a partir de la «condemna oficial» de les seves concepcions filosòfiques per part de les autoritats hongareses, va emigrar a Austràlia, on va ser professora a Adelaide. Durant aquesta època va seguir interessant-se especialment per l'antropologia filosòfica i va prosseguir els seus estudis sobre la vida quotidiana i la teoria de les necessitats. Aquestes reflexions entren en relació crítica amb les tesis dels exponents de  l'[[escola de Frankfurt|escola frankfurtiana]], especialment amb [[Autor:Jürgen Habermas|Habermas]], però també amb [[Autor:Apel, Karl-Otto|KO Apel]]. Actualment és professora en la càtedra Hannah Arendt de la New School Social Research de Nova York, on segueix les seves investigacions centrades en la [[raó teòrica |raó pràctica]] i la reflexió [[ètica|ètica]], en diàleg crític amb les tesis de [[Autor:Rorty, Richard|Rorty]] i de [[Autor:Rawls, John|Rawls]].

Revisió del 11:42, 24 jul 2019

Heller1.gif

Avís: El títol a mostrar «Ágnes Heller» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Heller, Agnes».

Sociòloga i filòsofa hongaresa contemporània. Va néixer a Budapest en 1929. Va morirl el divendres 19 de juliol de 2019 al 90 anys. De família jueva va sobreviure a l'Holocaust a Budapest.

Es va formar filosòficament en el cercle de Budapest com a deixebla de G. Lukács, de qui després va ser assistent a la universitat fins que tots dos en van ser expulsats, en 1958, per discrepàncies amb la política i la ideologia soviètica. Durant aquesta època va mantenir contactes filosòfics amb el grup de Ernst Bloch. A partir de 1963 va ser investigadora en l'Institut d'Investigacions Sociològiques de Budapest, del qual també va ser expulsada per haver signat un manifest en contra de l'ocupació soviètica de Txecoslovàquia en 1968. La seva principal activitat es va centrar en l'estudi sociològic de la vida quotidiana, l'estudi de la llibertat, l'estudi d'una teoria dels valors, i en l'elaboració d'una antropologia d'inspiració marxista.

En 1973, a partir de la «condemna oficial» de les seves concepcions filosòfiques per part de les autoritats hongareses, va emigrar a Austràlia, on va ser professora a Adelaide. Durant aquesta època va seguir interessant-se especialment per l'antropologia filosòfica i va prosseguir els seus estudis sobre la vida quotidiana i la teoria de les necessitats. Aquestes reflexions entren en relació crítica amb les tesis dels exponents de l'escola frankfurtiana, especialment amb Habermas, però també amb KO Apel. Actualment és professora en la càtedra Hannah Arendt de la New School Social Research de Nova York, on segueix les seves investigacions centrades en la raó pràctica i la reflexió ètica, en diàleg crític amb les tesis de Rorty i de Rawls.