Diferència entre revisions de la pàgina «Gemelli, Agostino»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "escolástica" a "escolàstica") |
m (bot: - l'ordre dels + l'orde dels) |
||
| (2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Gemelli | |Cognom=Gemelli | ||
}} | }} | ||
| − | Metge i psicòleg italià, nascut a Milà. Després d'estudiar medicina i dedicar-se inicialment a la biologia, deixant de costat les seves conviccions socialistes, es converteix al catolicisme i ingressa en l' | + | Metge i psicòleg italià, nascut a Milà. Després d'estudiar medicina i dedicar-se inicialment a la biologia, deixant de costat les seves conviccions socialistes, es converteix al catolicisme i ingressa en l'orde dels franciscans. Encara que no era pròpiament un filòsof, pren part en el sorgiment de la [[neoescolàstica|neoescolàstica]] a Itàlia, fundant en 1909 la «Rivista di filosofia neoscolastica». Més endavant, en 1921, funda un dels centres més prestigiosos del neoescolasticisme, la universitat del Sacro Cuore, de Milà, on organitza un laboratori de [[psicologia|psicologia]] experimental. Deixeble d'Oswald Külpe (1862-1915), director de l'anomenada escola de Würzburg, va intentar valorar la psicologia davant la [[idealisme|filosofia idealista]] dominant en la seva època. |
Entre les seves obres, destaquen: ''Nous horitzons de la psicologia experimental'' (1924) i ''Introducció a la psicologia'' (1947, obra en col·laboració). | Entre les seves obres, destaquen: ''Nous horitzons de la psicologia experimental'' (1924) i ''Introducció a la psicologia'' (1947, obra en col·laboració). | ||
Revisió de 17:32, 15 oct 2017
Avís: El títol a mostrar «Agostino Gemelli» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Gemelli, Agostino».
Metge i psicòleg italià, nascut a Milà. Després d'estudiar medicina i dedicar-se inicialment a la biologia, deixant de costat les seves conviccions socialistes, es converteix al catolicisme i ingressa en l'orde dels franciscans. Encara que no era pròpiament un filòsof, pren part en el sorgiment de la neoescolàstica a Itàlia, fundant en 1909 la «Rivista di filosofia neoscolastica». Més endavant, en 1921, funda un dels centres més prestigiosos del neoescolasticisme, la universitat del Sacro Cuore, de Milà, on organitza un laboratori de psicologia experimental. Deixeble d'Oswald Külpe (1862-1915), director de l'anomenada escola de Würzburg, va intentar valorar la psicologia davant la filosofia idealista dominant en la seva època.
Entre les seves obres, destaquen: Nous horitzons de la psicologia experimental (1924) i Introducció a la psicologia (1947, obra en col·laboració).