Diferència entre revisions de la pàgina «Ferrater Mora, Josep»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Josep |Cognom=Ferrater Habita }} Filòsof català, nascut a Barcelona. Va estudiar a la universitat de Barcelona, on es va doctorar i,...».) |
m (bot: -va marxar +se'n va anar) |
||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
{{Autor | {{Autor | ||
|Nom=Josep | |Nom=Josep | ||
| − | |Cognom=Ferrater | + | |Cognom=Ferrater Mora |
}} | }} | ||
| − | Filòsof català, nascut a Barcelona. Va estudiar a la universitat de Barcelona, on es va doctorar i, acabada la guerra civil, es va exiliar l'Havana i després a Santiago de Xile, països on va impartir cursos i conferències, i en 1949, va | + | Filòsof català, nascut a Barcelona. Va estudiar a la universitat de Barcelona, on es va doctorar i, acabada la guerra civil, es va exiliar l'Havana i després a Santiago de Xile, països on va impartir cursos i conferències, i en 1949, se'n va anar als EUA on va ser professor del Bryn Mawr College, en Pennsylvania, fins a la seva jubilació. |
| − | És considerat un dels membres destacats de la denominada «escola de Barcelona», a la qual van pertànyer també [[Autor:Serra i Húnter, Jaume|Jaume Serra i Húnter]] (1878-1943), [[Autor:Joaquim Xirau i Palau|Joaquim Xirau]] (1895-2946), | + | És considerat un dels membres destacats de la denominada «escola de Barcelona», a la qual van pertànyer també [[Autor:Serra i Húnter, Jaume|Jaume Serra i Húnter]] (1878-1943), [[Autor:Joaquim Xirau i Palau|Joaquim Xirau]] (1895-2946), Eduard Nicol (1907-1990), Joan Roura-Parella (1897-1985), filòsofs exiliats tots ells. |
Defineix la seva pròpia filosofia com a «integracionisme», que pot entendre's com la postura tendent a integrar filosofies oposades, o orientacions filosòfiques divergents, i encara conceptes oposats o polars, i que exposa fonamentalment en ''L'ésser i la mort ''(anteriorment ''La ironia, la mort i l'admiració'', 1962), subtitulada ''Esbós d'una filosofia integracionista'', i ''Ser i sentit ''(1970)'', ''que són les seves obres més fonamentals i característiques. | Defineix la seva pròpia filosofia com a «integracionisme», que pot entendre's com la postura tendent a integrar filosofies oposades, o orientacions filosòfiques divergents, i encara conceptes oposats o polars, i que exposa fonamentalment en ''L'ésser i la mort ''(anteriorment ''La ironia, la mort i l'admiració'', 1962), subtitulada ''Esbós d'una filosofia integracionista'', i ''Ser i sentit ''(1970)'', ''que són les seves obres més fonamentals i característiques. | ||
| − | La seva obra més coneguda és, no obstant això, | + | La seva obra més coneguda és, no obstant això, el seu útil i bon ''Diccionari de filosofia ''(1941; 1965, 1979, 1994-1995). |
| − | La universitat de Girona, hereva de la seva biblioteca, | + | La universitat de Girona, hereva de la seva biblioteca, va instituir una «Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani», que duu a terme notables activitats acadèmiques i filosòfiques dues vegades a l'any (juny i novembre). |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=ferrater.gif | |Imatge=ferrater.gif | ||
Revisió de 22:49, 17 oct 2017
Avís: El títol a mostrar «Josep Ferrater Mora» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Ferrater Mora, Josep».
Filòsof català, nascut a Barcelona. Va estudiar a la universitat de Barcelona, on es va doctorar i, acabada la guerra civil, es va exiliar l'Havana i després a Santiago de Xile, països on va impartir cursos i conferències, i en 1949, se'n va anar als EUA on va ser professor del Bryn Mawr College, en Pennsylvania, fins a la seva jubilació.
És considerat un dels membres destacats de la denominada «escola de Barcelona», a la qual van pertànyer també Jaume Serra i Húnter (1878-1943), Joaquim Xirau (1895-2946), Eduard Nicol (1907-1990), Joan Roura-Parella (1897-1985), filòsofs exiliats tots ells.
Defineix la seva pròpia filosofia com a «integracionisme», que pot entendre's com la postura tendent a integrar filosofies oposades, o orientacions filosòfiques divergents, i encara conceptes oposats o polars, i que exposa fonamentalment en L'ésser i la mort (anteriorment La ironia, la mort i l'admiració, 1962), subtitulada Esbós d'una filosofia integracionista, i Ser i sentit (1970), que són les seves obres més fonamentals i característiques.
La seva obra més coneguda és, no obstant això, el seu útil i bon Diccionari de filosofia (1941; 1965, 1979, 1994-1995).
La universitat de Girona, hereva de la seva biblioteca, va instituir una «Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani», que duu a terme notables activitats acadèmiques i filosòfiques dues vegades a l'any (juny i novembre).