Mostra la font per a Epictet

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Epictet
}}
<small>(en [[Grec::Επίκτητος]])</small> 

Filòsof grec seguidor de les tesis de l'[[estoïcisme|estoïcisme]] tardà. Va néixer a
Hierápolis, Frigia, cap a l'any 50 dC. Era esclau d'Epafrodit, de la casa de Neró, i va ser manumitido per aquest. Una vegada lliberto, va viure a Roma i va conèixer al filòsof Musonio Rufo, del que va ser deixeble fins que Domiciano va expulsar als filòsofs de la ciutat. Després d'abandonar Roma, cap a l'any 93, es va establir en Nicópolis (Épiro) on va desenvolupar els seus ensenyaments fins a la seva mort, esdevinguda l'any 138. En Nicópolis, el seu deixeble Flavio Arriano va recopilar les seves doctrines en vuit llibres (dels quals es conserven quatre), titulats [[Grec::Διατριβαί]] (''Diatríbai, ''«Dissertacions») a partir de les seves lliçons, i també va escriure un petit resum de les seves doctrines conegut com a [[Grec::᾿Εγχειρίδιον]] (''Enquiridion''). Segons ell –que sintetitza elements del rigorisme moral dels [[cínics|cínics]] (abstinència de gaudir de béns materials) amb l'estoïcisme i la doctrina del [[logos|''logos'']] diví que governa el món–, tots els homes poden arribar a la virtut, ja que [[Déu|Déu]] ens dóna els mitjans suficients per a fer el bé i ens proveeix de les intuïcions morals fonamentals. No obstant això, només a través de l'educació i, especialment, a través de la filosofia i del raonament lògic, és possible l'adequada aplicació dels principis morals adequats. L'educació té dos objectius bàsics: aprendre a adequar les nostres concepcions primàries naturals a les circumstàncies concretes, i a distingir entre el que no està a la nostra mà modificar i el que depèn de nosaltres ([[Recurs:cita d'Epictet|veg. citació]]). Sobre allò que no podem decidir nosaltres (com el caure malalts o gaudir de la sort, per exemple), no hem de preocupar-nos ni dedicar-li esforços inútils, doncs està en mans del [[destí|Fat]] ([[Grec::Εἱμαρμένη]]) o de la [[providència]] ([[Grec::Πρόνοια]]) divina. De fet, només depèn de nosaltres el bon ús de les representacions, és a dir, acceptar que les coses són com són i res més, i el recte exercici de la voluntat. Només Déu és enterament lliure i la nostra llibertat consisteix en la plena acceptació dels seus designis, la qual cosa ens dóna la tranquil·litat de saber que tot està sota la seva dependència: l'únic mal està en la nostra voluntat. L'essència d'aquesta voluntat és el voler la virtut i, per a aconseguir-la, cal: ordenar els desitjos segons la raó, el compliment escrupolós del deure i el control dels judicis segons les regles lògiques. A això han d'unir-se la temprança, la castedat, la modèstia i la veracitat. 

Conjuminant els ideals morals dels cínics i dels estoics, Epictet subratlla la necessitat de protegir la nostra ànima de les passions ([[Grec::πάθος]]) i de les apetències de les coses externes, ja que la veritable esclavitud és la dels desitjos. En l'aspecte polític, Epictet defensava un ple cosmopolitisme ([[Recurs:cita d'Epictet sobre el cosmopolitisme|veg. citació]]), així com la igualtat de tots els homes. Amb això, mantenia en difícil equilibri el patriotisme i la recomanació, en certa forma contradictòria amb els seus ensenyaments, de participar activament en la vida pública. El pensament d'Epictet va tenir una gran influència sobre l'emperador [[Autor:Marc Aureli|Marc Aureli]].

[[Recurs:Epictet: Manual i Converses (Selecció)|veg. text]].

{{ImatgePrincipal
|Imatge=EPICTET1.gif
}}
{{So}}

{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=48/12/30
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Hierápolis
|Incert=Si
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=136/12/31
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Nicópolis
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Roma
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Epiro
|Incert=No
}}
{{BiblioPage
|BiblioPage=Bibliografia sobre l'estoïcisme
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia antiga
}}

{{InfoWiki}}