Michael Dummett
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Michael Dummett» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Dummett, Michael».
Filòsof anglès nascut a Londres el 27 de juny de 1925. Ha estat professor de lògica a la Universitat d'Oxford. Va morir el 27 de desembre de 2011. Els àmbits en els quals va desenvolupar la seva investigació van ser, especialment, els de la lògica, la filosofia de les matemàtiques i la filosofia del llenguatge, a més de desplegar una important activitat contra el racisme. En el si de la tradició de la filosofia analítica contemporània, Dummett es caracteritza per l'intent de síntesi dels problemes tradicionals de la filosofia i de la metafísica, amb la filosofia del llenguatge ordinari i amb la fonamentació lògica de les matemàtiques. Bona part de la seva inspiració procedeix de la teoria de Chomsky, que replanteja de la manera següent: quina classe de comprensió lingüística ha d'atribuir-se a un parlant perquè pugui afirmar-se que coneix la seva llengua? Però, més enllà de la perspectiva chomskyana, Dummett (com Davidson) es pregunta quines classes de conceptes i capacitats generals ha de posseir un parlant per a poder conèixer la realitat. Tracta, doncs, de plantejar com és possible el llenguatge i com a través d'ell pot conèixer-se el real. Però la seva font d'inspiració principal és la filosofia de G. Frege, a l'estudi del qual ha dedicat diverses obres, i ha contribuït al renovat interès per aquest pensador. Partint d'una reelaboració de les categories fregeanes de la lògica, Dummett mostra les arrels d'aquestes en el llenguatge natural, raó per la qual situa a Frege en l'origen de la moderna filosofia analítica, la tasca fonamental de la qual, i –segons ell– nucli de l'activitat filosòfica, és la de l'anàlisi del llenguatge. Per això, es proposa elaborar una semàntica general per a tot llenguatge natural que, sobre la base de la lògica de Frege, dóna prioritat a les nocions de veritat, enunciat i noms propis (termes singulars). Però, mentre Frege considera que el significat d'un enunciat és la comprensió de les seves condicions de veritat, Dummett, en la línia del segon Wittgenstein (al que, no obstant això s'oposa en moltes altres qüestions), considera que «el significat és l'ús», i sosté que el significat no està constituït per les condicions de veritat de la frase, sinó per les seves condicions d'asserció en diverses circumstàncies. D'aquesta manera se separa de Davidson, ja que considera que la noció de veritat utilitzada per aquest transcendeix el coneixement que podem tenir. El concepte realista de veritat és, segons ell, inintel·ligible, i ha de substituir-se pel d'asserció justificada. Per aquesta raó rebutja la tradició verificacionista del Cercle de Viena i reivindica l'intuïcionisme matemàtic. Per això, partint d'aquesta teoria del significat, Dummett es declara contrari a la lògica tradicional, al principi de bivalència i del tercer exclòs, i defensa una lògica intuïcionista capaç de prosseguir el programa logicista emprès per Frege i Russell (la lògica com a fonament de les matemàtiques), la limitació de les quals venia donada pel fet que aquests autors s'havien basat en la lògica clàssica. D'altra banda, defensa que les categories semàntiques són les que determinen les categories ontològiques, raó per la qual, per a desenvolupar una metafísica adequada, cal, primer, el desenvolupament d'una semàntica adequada.
