Diferència entre revisions de la pàgina «Chateaubriand, François René de»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=François René de |Cognom=Chateaubriand }} Escriptor francès, nascut a Saint-Dolent, en la Bretanya, de tendència antiintelectualis...».) |
m (Text de reemplaçament - "intelectualista" a "intel·lectualista") |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
}} | }} | ||
− | Escriptor francès, nascut a Saint-Dolent, en la Bretanya, de tendència | + | Escriptor francès, nascut a Saint-Dolent, en la Bretanya, de tendència antiintel·lectualista. En la seva joventut, es mostra favorable a la revolució, però desenganyat d'ella s'exilia en 1792 a Londres. Allí publica ''Assaig històric, polític i moral sobre les revolucions'', obra en la qual secunda idees dels [[philosophes, els|''philosophes'']], sobretot de [[Autor:Rousseau, Jean-Jacques|Rousseau]], defensa el [[deisme|deisme]], critica el [[cristianisme|cristianisme]] i sosté que a la veritat s'arriba pel [[sentiment|sentiment]]. Després de morir la seva mare, experimenta un procés de conversió, torna de l'exili i publica ''El geni del cristianisme ''(1802), la seva obra més coneguda, en la qual enalteix el catolicisme des d'una visió romàntica, poètica, sentimental i [[tradicionalisme|tradicionalista]]. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Xateja3.jpg | |Imatge=Xateja3.jpg |
Revisió del 21:40, 26 ago 2015
Avís: El títol a mostrar «François René de Chateaubriand» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Chateaubriand, François René de».
Escriptor francès, nascut a Saint-Dolent, en la Bretanya, de tendència antiintel·lectualista. En la seva joventut, es mostra favorable a la revolució, però desenganyat d'ella s'exilia en 1792 a Londres. Allí publica Assaig històric, polític i moral sobre les revolucions, obra en la qual secunda idees dels philosophes, sobretot de Rousseau, defensa el deisme, critica el cristianisme i sosté que a la veritat s'arriba pel sentiment. Després de morir la seva mare, experimenta un procés de conversió, torna de l'exili i publica El geni del cristianisme (1802), la seva obra més coneguda, en la qual enalteix el catolicisme des d'una visió romàntica, poètica, sentimental i tradicionalista.