Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Charron, Pierre»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Pierre |Cognom=Charron }} Filòsof i teòleg escèptic francès, nascut a París (en una família de 25 fills). Va ser...».)
 
m (bot: - ens ho reveli. + ens el reveli.)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Charron
 
|Cognom=Charron
 
}}
 
}}
Filòsof i teòleg [[escepticisme|escèptic]] francès, nascut a París (en una família de 25 fills). Va ser capellà de la reina Margarita de Navarra, canonge de Condom, i amic i deixeble de [[Autor:Montaigne, Michel Eyquem de,|Montaigne]]. Deu la seva fama sobretot a l'obra ''Li petit traité de la sagesse'' [Petit tractat sobre la saviesa] (edició pòstuma en 1606), que va divulgar l'actitud escèptica en els ambients filosòfics i teològics. Sosté, igual que Montaigne, un escepticisme apologètic: res sabem amb certesa, tret que Déu ens ho reveli.
+
Filòsof i teòleg [[escepticisme|escèptic]] francès, nascut a París (en una família de 25 fills). Va ser capellà de la reina Margarida de Navarra, canonge de Condom, i amic i deixeble de [[Autor:Montaigne, Michel Eyquem de,|Montaigne]]. Deu la seva fama sobretot a l'obra ''Li petit traité de la sagesse'' [Petit tractat sobre la saviesa] (edició pòstuma en 1606), que va divulgar l'actitud escèptica en els ambients filosòfics i teològics. Sosté, igual que Montaigne, un escepticisme apologètic: res sabem amb certesa, tret que Déu ens el reveli.
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=CharronDet.jpg
 
|Imatge=CharronDet.jpg

Revisió de 14:18, 3 nov 2018

CharronDet.jpg

Avís: El títol a mostrar «Pierre Charron» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Charron, Pierre».

Filòsof i teòleg escèptic francès, nascut a París (en una família de 25 fills). Va ser capellà de la reina Margarida de Navarra, canonge de Condom, i amic i deixeble de Montaigne. Deu la seva fama sobretot a l'obra Li petit traité de la sagesse [Petit tractat sobre la saviesa] (edició pòstuma en 1606), que va divulgar l'actitud escèptica en els ambients filosòfics i teològics. Sosté, igual que Montaigne, un escepticisme apologètic: res sabem amb certesa, tret que Déu ens el reveli.