Joaquim Carreras i Artau

Filòsof català nascut a Girona. Es va doctorar amb una tesi sobre el voluntarisme de Duns Escot. Va ser professor d'ensenyament mitjà en diversos instituts i, posteriorment, professor a la universitat de Barcelona. En 1951 va obtenir una càtedra en aquesta universitat, on va ensenyar fins a 1964. Va destacar com a historiador de la filosofia, especialitzant-se en filosofia medieval. Juntament amb el seu germà Tomàs Carreras i Artau va escriure una voluminosa Història de la filosofia cristiana dels segles XIII-XV (1934-43), obra que va quedar inacabada. També va publicar La filosofia universitària a Catalunya en el segon terç del segle XIX (1964). A més va investigar sobre Ramon Llull i, especialment, sobre Arnau de Vilanova. Va ser president de la Societé Internationale pour l'Etude de la Philosophie Médiévale.