Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Carreras i Artau, Joaquim»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Joaquim |Cognom=Carreras i Artau }} Filòsof espanyol nascut a Girona. Es va doctorar amb una tesi sobre el voluntarisme de Autor:Dun...».)
 
Línia 1: Línia 1:
{{AutorWiki}}
+
{{AutorWiki}} {{Autor
{{Autor
 
 
|Nom=Joaquim
 
|Nom=Joaquim
 
|Cognom=Carreras i Artau
 
|Cognom=Carreras i Artau
}}
+
}} Filòsof espanyol nascut a Girona. Es va doctorar amb una tesi sobre el voluntarisme de [[Autor:Duns_Escot,_Joan|Duns Escot]]. Va ser professor d'ensenyament mitjà en diversos instituts i, posteriorment, professor a la universitat de Barcelona. En 1951 va obtenir una càtedra en aquesta universitat, on va ensenyar fins a 1964. Va destacar com a historiador de la filosofia, especialitzant-se en filosofia medieval. Juntament amb el seu germà [[Autor:Carreras_i_Artau,_Tomàs|Tomàs Carreras i Artau]] va escriure una voluminosa ''Història de la filosofia cristiana dels segles XIII-XV ''(1934-43), obra que va quedar inacabada. També va publicar ''La filosofia universitària a Catalunya en el segon terç del segle XIX ''(1964). A més va investigar sobre [[Autor:Ramon_Llull|Ramon Llull]] i, especialment, sobre [[Autor:Arnau_de_Vilanova|Arnau de Vilanova]]. Va ser president de la Societé Internationale pour l'Etude de la Philosophie Médiévale. {{ImatgePrincipal
Filòsof espanyol nascut a Girona. Es va doctorar amb una tesi sobre el voluntarisme de [[Autor:Duns_Escot,_Juan|Duns Escot]]. Va ser professor d'ensenyament mitjà en diversos instituts i, posteriorment, professor a la universitat de Barcelona. En 1951 va obtenir una càtedra en aquesta universitat, on va ensenyar fins a 1964. Va destacar com a historiador de la filosofia, especialitzant-se en filosofia medieval. Juntament amb el seu germà [[Autor:Carreras i Artau, Tomàs|Tomàs Carreras i Artau]] va escriure una voluminosa ''Història de la filosofia cristiana dels segles XIII-XV ''(1934-43), obra que va quedar inacabada. També va publicar ''La filosofia universitària a Catalunya en el segon terç del segle XIX ''(1964). A més va investigar sobre [[Autor:Ramon Llull|Ramon Llull]] i, especialment, sobre [[Autor:Arnau de Vilanova|Arnau de Vilanova]]. Va ser president de la Societé Internationale pour l'Etude de la Philosophie Médiévale.
 
{{ImatgePrincipal
 
 
|Imatge=carrerjo.gif
 
|Imatge=carrerjo.gif
}}
+
}} {{So}} {{Esdeveniment
{{So}}
 
{{Esdeveniment
 
 
|Tipus=Naixement
 
|Tipus=Naixement
 
|Enllaci=
 
|Enllaci=
Línia 17: Línia 12:
 
|Lloc=Girona
 
|Lloc=Girona
 
|Incert=No
 
|Incert=No
}}
+
}} {{Esdeveniment
{{Esdeveniment
 
 
|Tipus=Mort
 
|Tipus=Mort
 
|Enllaci=
 
|Enllaci=
Línia 26: Línia 20:
 
|Lloc=Barcelona
 
|Lloc=Barcelona
 
|Incert=No
 
|Incert=No
}}
+
}} {{Esdeveniment
{{Esdeveniment
 
 
|Tipus=Genèric
 
|Tipus=Genèric
 
|Enllaç=
 
|Enllaç=
Línia 36: Línia 29:
 
|Lloc=Girona
 
|Lloc=Girona
 
|Incert=No
 
|Incert=No
}}
+
}} {{Esdeveniment
{{Esdeveniment
 
 
|Tipus=Genèric
 
|Tipus=Genèric
 
|Enllaç=
 
|Enllaç=
Línia 46: Línia 38:
 
|Lloc=Barcelona
 
|Lloc=Barcelona
 
|Incert=No
 
|Incert=No
}}
+
}} {{Etiqueta
{{Etiqueta
 
 
|Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI
 
|Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI
}}
+
}} {{InfoWiki}}
{{InfoWiki}}
 

Revisió del 22:07, 12 ago 2015

Carrerjo.gif

Avís: El títol a mostrar «Joaquim Carreras i Artau» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Carreras i Artau, Joaquim». Filòsof espanyol nascut a Girona. Es va doctorar amb una tesi sobre el voluntarisme de Duns Escot. Va ser professor d'ensenyament mitjà en diversos instituts i, posteriorment, professor a la universitat de Barcelona. En 1951 va obtenir una càtedra en aquesta universitat, on va ensenyar fins a 1964. Va destacar com a historiador de la filosofia, especialitzant-se en filosofia medieval. Juntament amb el seu germà Tomàs Carreras i Artau va escriure una voluminosa Història de la filosofia cristiana dels segles XIII-XV (1934-43), obra que va quedar inacabada. També va publicar La filosofia universitària a Catalunya en el segon terç del segle XIX (1964). A més va investigar sobre Ramon Llull i, especialment, sobre Arnau de Vilanova. Va ser president de la Societé Internationale pour l'Etude de la Philosophie Médiévale.