Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Cal·lip de Cízic»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Cal·lip de Cízic }} <small>(en grec Grec::Κάλλιππος)</small> Astrònom grec pertanyent a l'escola de Autor:Èudox de...».)
 
 
(6 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 5: Línia 5:
 
<small>(en grec [[Grec::Κάλλιππος]])</small>
 
<small>(en grec [[Grec::Κάλλιππος]])</small>
  
Astrònom grec pertanyent a l'escola de [[Autor:Èudox de Cnidos|Èudox]]. A fi d'explicar el moviment dels planetes al voltant de la terra i, tenint en compte que el moviment d'aquests es concebia lligat a diverses esferes, Cal·lip  va postular que el nombre d'esferes havia de ser molt superior al dels planetes. Només d'aquesta manera, es podia explicar el moviment aparent dels planetes i s'exigia que cada planeta estigués mogut per diverses esferes, que donarien explicació de les aparences contràries a un moviment circular perfecte i uniforme al voltant de la terra. En el còmput del nombre d'esferes, Cal·lip va perfeccionar el sistema ideat per Èudox, afegint dues esferes al Sol, dos a la Lluna i una més a cadascun dels restants planetes, amb el que el nombre d'esferes concèntriques va arribar a trenta-quatre, explicant la dels estels fixos. Partint dels càlculs de Cal·lip, [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] assenyala l'existència de cinquanta-cinc motors immòbils, a més del motor immòbil de la primera esfera, ja que, a les trenta-tres esferes de Cal·lip corresponents als planetes, l'estagirita va afegir altres vint-i-dues esferes en sentit contrari, pensades per evitar els efectes perturbadores del moviment d'unes esferes pel que fa a les dels planetes immediatament contigus ([[Recurs:Aristòtil: les esferes celestes i els motors immòbils|veure text]] ).
+
Astrònom grec pertanyent a l'escola de [[Autor:Èudox de Cnidos|Èudox]]. A fi d'explicar el moviment dels planetes al voltant de la terra i, tenint en compte que el moviment d'aquests es concebia lligat a diverses esferes, Cal·lip  va postular que el nombre d'esferes havia de ser molt superior al dels planetes. Només d'aquesta manera, es podia explicar el moviment aparent dels planetes i s'exigia que cada planeta estigués mogut per diverses esferes, que donarien explicació de les aparences contràries a un moviment circular perfecte i uniforme al voltant de la terra. En el còmput del nombre d'esferes, Cal·lip va perfeccionar el sistema ideat per Èudox, afegint dues esferes al Sol, dos a la Lluna i una més a cadascun dels restants planetes, amb la qual cosa el nombre d'esferes concèntriques va arribar a trenta-quatre, explicant la dels estels fixos. Partint dels càlculs de Cal·lip, [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] assenyala l'existència de cinquanta-cinc motors immòbils, a més del motor immòbil de la primera esfera, ja que, a les trenta-tres esferes de Cal·lip corresponents als planetes, l'estagirita va afegir altres vint-i-dues esferes en sentit contrari, pensades per a evitar els efectes pertorbadors del moviment d'unes esferes respecte al dels planetes immediatament contigus ([[Recurs:Aristòtil: les esferes celestes i els motors immòbils|veg. text]]).
  
 +
{{ImatgePrincipal
 +
|Imatge=eudoxuspheres.jpg
 +
}}
 
{{So}}
 
{{So}}
 
{{Esdeveniment
 
{{Esdeveniment

Revisió de 18:12, 10 maig 2018

Eudoxuspheres.jpg

(en grec Κάλλιππος)

Astrònom grec pertanyent a l'escola de Èudox. A fi d'explicar el moviment dels planetes al voltant de la terra i, tenint en compte que el moviment d'aquests es concebia lligat a diverses esferes, Cal·lip va postular que el nombre d'esferes havia de ser molt superior al dels planetes. Només d'aquesta manera, es podia explicar el moviment aparent dels planetes i s'exigia que cada planeta estigués mogut per diverses esferes, que donarien explicació de les aparences contràries a un moviment circular perfecte i uniforme al voltant de la terra. En el còmput del nombre d'esferes, Cal·lip va perfeccionar el sistema ideat per Èudox, afegint dues esferes al Sol, dos a la Lluna i una més a cadascun dels restants planetes, amb la qual cosa el nombre d'esferes concèntriques va arribar a trenta-quatre, explicant la dels estels fixos. Partint dels càlculs de Cal·lip, Aristòtil assenyala l'existència de cinquanta-cinc motors immòbils, a més del motor immòbil de la primera esfera, ja que, a les trenta-tres esferes de Cal·lip corresponents als planetes, l'estagirita va afegir altres vint-i-dues esferes en sentit contrari, pensades per a evitar els efectes pertorbadors del moviment d'unes esferes respecte al dels planetes immediatament contigus (veg. text).