Mostra la font per a Bruno, Giordano

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Giordano
|Cognom=Bruno
}}
Filòsof italià del [[Renaixement|Renaixement]]. Neix en Nola, prop de Nàpols, estudia en aquesta mateixa ciutat i ingressa a disset anys en l'orde dels dominics, on rep el nom de Giordano en lloc del de Filippo, el de naixement; ordenat sacerdot en 1572, al cap de quatre anys és acusat d'heretge i fuig a Roma, abandonant l'Ordre. A partir d'aquest moment, inicia una sèrie de viatges per diverses ciutats italianes i europees, que es perllonga de 1579 a 1591, i representa el seu període de maduresa i de producció de les seves obres fonamentals. En Ginebra abraça el [[calvinisme|calvinisme]], però rebutja el seu rigorisme i abandona Suïssa per a dirigir-se a França. En la seva primera estada a París (1581-1583), publica diverses obres sobre l'art de la [[memòria|memòria]] i la [[màgia|màgia]], entre les quals destaca ''D'umbris idearum'' [Les ombres de les idees] (1582), on es manifesta ja com a copernicà i, d'altra banda, platònic en la línia de Ficino. En 1583 marxa a Anglaterra i viu en l'ambaixada francesa a Londres, on entre 1584 i 1585 publica en italià les seves obres més importants, conegudes com a «diàlegs italians»: ''La cena de le ceneri'', ''De la causa'', ''principio e uno'', ''Del infinito, universo e mondi'', ''Spaccio de la Bestia triunfante'', ''Cabala de cavallo pegaseo con l'aggiunta del asino cillenico'' i ''De gli eroici furori''. En la principal d'aquestes obres, ''El sopar de les cendres ''(1584),apareix l'essencial de la cosmologia bruniana. Torna a París, en 1585, però un ambient d'inestabilitat política i d'enfrontament amb els aristotèlics, l'obliga a anar-se'n a Alemanya, on és ben rebut a la universitat protestant de Wittenberg. Viatja a Praga, a la recerca de la protecció de Rodolfo II d'Habsburg, que no aconsegueix; torna a Alemanya, i publica en Frankfurt els seus grans poemes llatins: ''D'immens et innumerabilibus'', ''De triplice minimo et mensura'', ''De monade rerum et figura'', a més d'una obra sobre l'art de la memòria:'' D'imaginum, signorum et idearum compositione. ''En Frankfurt accepta la invitació, que li fa el noble venecià, Giovanni Mocenigo, de traslladar-se a Venècia. Torna a Itàlia i, després d'instal·lar-se a Venècia en 1591, és denunciat pel mateix Mocenigo a la Inquisició, com a heretge; en 1593 s'inicia a Roma el seu procés i judici, que acaba el 17 de febrer de 1600, quan, condemnat a la foguera, mor en Camp dei Fiori com a «heretge impenitente, contumaz i obstinat».

En el pensament de Bruno coincideixen totes les grans línies del [[Renaixement|Renaixement]], àdhuc les oposades: el [[platonisme|platonisme]] de Marsilio Ficino i escaig della Mirandola, el [[neoplatonisme|neoplatonisme]] plotiniano, el [[naturalisme|naturalisme]], la tradició màgic-hermètica, les idees d'[[infinit, infinitud|infinit]] i de la [[coincidentia oppositorum|''concordantia oppositorum'']] de [[Autor:Nicolau de Cusa|Nicolau de Cusa]], les tendències aristotèliques i antiaristotèliques i els trets de reforma i antirreforma. Ell és, abans de res, un reformador religiós heterodox que recorre a tota aquesta herència per a canviar la visió del món, igual com Copèrnic ha canviat la posició central de la terra, i aconseguir així una reforma global religiosa, moral i política.

Les seves primeres obres les dedica Bruno a l'estudi de la mnemotecnia, o art de la memòria, que, relacionada en el Renaixement amb la màgia i conreada sobretot pels neoplatònics i els [[Autor:Hermes Trismegistos|hermètics]], permetia un domini excepcional de la [[naturalesa|naturalesa]]. Segons exposa Bruno en ''Les ombres de les idees'', en memoritzar en la ment imatges màgiques (les ombres de les [[idea|idees]]) se la converteix en un poderós reflex de la naturalesa.

Els diàlegs italians que publica en la seva estada anglesa representen la seva visió de l'[[univers|univers]], així com la seva visió reformadora. Contenen la seva professió de fe copernicana i el seu elogi a [[Autor:Copèrnic, Nicolau|Copèrnic]], un intent de justificació del copernicanisme mitjançant arguments de caràcter racional i físic, la seva idea d'un univers infinit i dels infinits mons que coexisteixen en l'univers.

El món és infinit, perquè la seva causa –la «ment sobre les coses»– és infinita i també és infinita la [[vida|vida]], perquè res pereix. El món viu perquè Déu està en tot l'univers i en cadascuna de les seves parts -«la ment en cada cosa». L'univers és un animal dotat d'ànima i per això mateix també es mou i, en ell, tots els cossos celestes i, amb ells, la terra, que es mou per «renovar-se».

A les idees merament [[cosmologia|cosmològiques]], afegeix les de renovació total. Crític amb la [[fe|fe]] cristiana –rebutja la [[Bíblia|Bíblia]], nega que tots els homes descendeixin d'Adam, nega el pecat original, raó per la qual manquen de sentit  l'[[encarnació|encarnació]] i la redempció–, creu que la renovació no pot procedir de les «tenebres» del [[cristianisme|cristianisme]], aferrat com està a una imatge aristotèlica d'un món finit i tancat, que necessita un canvi radical, sinó de la «llum» de l'antiga religió egípcia d'[[Autor:Hermes Trismegistos|Hermes Trismegistos]], religió de la [[ment|ment]], en la qual es dóna culte al Sol, símbol de l'ànima del món i, alhora, centre de l'univers, així com d'una nova imatge de l'univers, infinit, un i viu, on Déu està en totes les coses.

Religió, filosofia i [[cosmologia|cosmologia]] constitueixen les tres facetes d'una mateixa visió màgic-hermètica de l'univers de Giordano Bruno.
{{ImatgePrincipal
|Imatge=bruno.gif
}}
{{So}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1548/1
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Nola
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1600/2/17
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Roma
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Nola
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Nàpols
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Roma
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Ginebra
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Suïssa
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=França
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=París
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Anglaterra
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Londres
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Alemanya
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Praga
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Frankfurt
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Venècia
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Itàlia
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Wittenberg
|Incert=No
|Descripció=Universitat en la qual és acollit
}}
{{BiblioPage
|BiblioPage=Obres de Giordano Bruno
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia moderna
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia del Renaixement
}}

{{InfoWiki}}