Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Blondel, Maurice»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Maurice |Cognom=Blondel }} Filòsof francès, nascut a Dijon. A més de ser considerat un dels més destacats representants de la filos...».)
 
 
(3 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Blondel
 
|Cognom=Blondel
 
}}
 
}}
Filòsof francès, nascut a Dijon. A més de ser considerat un dels més destacats representants de la filosofia catòlica a França en el s. XX, és també l'autor més notable de la filosofia de l'acció, que s'emmarca en el corrent espiritualista europea de començaments de segle. Com a deixeble de [[Autor:Ollé-Laprune, Léon|Léon Ollé-Laprune]] (1830-1899), participa de les idees de John Henry Newman (1801-1890), segons el qual en la [[fe|fe]] explica tant la voluntat com el [[raonament|raonament]]. La seva obra principal, que és també la seva tesi doctoral,'' L'Action'' [L'acció. Assaig d'una crítica de la vida i d'una ciència de la pràctica], publicada en 1893, tracta del gran tema que planteja la pregunta amb que s'inicia el llibre: «Té sentit la vida humana?» El més característic de la vida humana no és el raonament, sinó  l'[[acció|acció]], mitjà amb que s'expressa la voluntat i la destinació humana. El tema central de ''L'Action'' és, així, l'acció humana, que representen el desplegament de l'esperit, voluntat i intel·ligència a un mateix temps, o la seva activitat, sobre el material. L'activitat humana revela, perquè es veu a si mateixa limitada i finita, la necessitat de la [[transcendència|transcendència]]; se sobre aquesta manera al mètode de la [[immanència, immanent|immanència]] que repercutirà en la disputa del [[modernisme|modernisme]] religiós de començaments de segle. En ''La pensée ''(1934), recorre a postures menys voluntaristes, integrant més la reflexió i l'[[enteniment|enteniment]] amb l'acció.
+
Filòsof francès, nascut a Dijon. A més de ser considerat un dels més destacats representants de la filosofia catòlica a França en el s. XX, és també l'autor més notable de la filosofia de l'acció, que s'emmarca en el corrent espiritualista europeu de començaments de segle. Com a deixeble de [[Autor:Ollé-Laprune, Léon|Léon Ollé-Laprune]] (1830-1899), participa de les idees de John Henry Newman (1801-1890), segons el qual en la [[fe|fe]] explica tant la voluntat com el [[raonament|raonament]]. La seva obra principal, que és també la seva tesi doctoral,'' L'Action'' [L'acció. Assaig d'una crítica de la vida i d'una ciència de la pràctica], publicada en 1893, tracta del gran tema que planteja la pregunta amb què s'inicia el llibre: «Té sentit la vida humana?» El més característic de la vida humana no és el raonament, sinó  l'[[acció|acció]], mitjà amb què s'expressa la voluntat i el destí humà. El tema central de ''L'Action'' és, així, l'acció humana, que representen el desplegament de l'esperit, voluntat i intel·ligència a un mateix temps, o la seva activitat, sobre el material. L'activitat humana revela, perquè es veu a si mateixa limitada i finita, la necessitat de la [[transcendència|transcendència]]; s'acosta d'aquesta manera al mètode de la [[immanència, immanent|immanència]] que repercutirà en la disputa del [[modernisme|modernisme]] religiós de començaments de segle. En ''La pensée ''(1934), recorre a postures menys voluntaristes, integrant més la reflexió i l'[[enteniment|enteniment]] amb l'acció.
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Blondel.jpg
 
|Imatge=Blondel.jpg

Revisió de 23:26, 7 set 2018

Blondel.jpg

Avís: El títol a mostrar «Maurice Blondel» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Blondel, Maurice».

Filòsof francès, nascut a Dijon. A més de ser considerat un dels més destacats representants de la filosofia catòlica a França en el s. XX, és també l'autor més notable de la filosofia de l'acció, que s'emmarca en el corrent espiritualista europeu de començaments de segle. Com a deixeble de Léon Ollé-Laprune (1830-1899), participa de les idees de John Henry Newman (1801-1890), segons el qual en la fe explica tant la voluntat com el raonament. La seva obra principal, que és també la seva tesi doctoral, L'Action [L'acció. Assaig d'una crítica de la vida i d'una ciència de la pràctica], publicada en 1893, tracta del gran tema que planteja la pregunta amb què s'inicia el llibre: «Té sentit la vida humana?» El més característic de la vida humana no és el raonament, sinó l'acció, mitjà amb què s'expressa la voluntat i el destí humà. El tema central de L'Action és, així, l'acció humana, que representen el desplegament de l'esperit, voluntat i intel·ligència a un mateix temps, o la seva activitat, sobre el material. L'activitat humana revela, perquè es veu a si mateixa limitada i finita, la necessitat de la transcendència; s'acosta d'aquesta manera al mètode de la immanència que repercutirà en la disputa del modernisme religiós de començaments de segle. En La pensée (1934), recorre a postures menys voluntaristes, integrant més la reflexió i l'enteniment amb l'acció.